Tútuix I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m :'De que' no és una construcció vàlida
m Corregit: noticies -> notícies
Línia 10:
Tutush va donar el comandament de la part principal del seu exèrcit al ''amir'' turc Afshin que es va dirigir al nord saquejant diversos pobles entre els quals els de la rodalia de [[Baalbek]] i [[Rafaniyya]]. Nombrosos mercaders i caravanes que eren a la zona foren massacrats; les dones foren violades, i les mercaderies robades; durant unes dues setmanes aquest fou l'escenari habitual. El senyor del Castell del Pont, Abu l-Hasan ibn Munkidh va acollir a Afshin a canvi de deixar en pau a Kafar Tab (vila que depenia del govern del castell). Després Afshin va seguir el seu camí i va poder apoderar-se de totes les viles fortificades i torres de defensa del Djabal Summak i dels pobles situats a l'est de [[Ma'arrat al-Numan]]; tots els nuclis de població foren saquejats i de vegades incendiats amb els seus habitants dins les cases, i les dones i infants que podien escapar eren violades o fets presoners; els homes que fugien i eren capturats, eren executats. Afshin va atacar Tall Mannas on per primer cop fou refusat, i va optar per abandonar el lloc a canvi d'un tribut de cinc mil dinars.
 
Tutush va rebre noticiesnotícies del que passava i va marxar cap a Kafar Tab però quan hi va arribar Afshin i els seus soldats ja havien sortit de la regió i havien entrat en territori bizantí a l'entorn d'[[Antioquia de l'Orontes]]. Tutush va retornar a Damasc i pel camí va intentar tranquil·litzar a la gent espantada. Quan Afshin i els seus homes van marxar cap a l'est, la plana del nord de Síria no tenia ni un poble que no hagués patit destruccions més o menys importants; la fam s'havia generalitzat i el gra es venia a un dinar per cada sis ratls (1 kilo = 3 ratls) i es van donar casos d'antropofàgia; milers de refugiats es van dirigir a la Djazira sota domini ukàylida.
 
Mentre, el més de març de 1080 Muslim ibn Kuraysh fou informat del que passava, i va considerar que era un bon moment per intervenir. Sabik li havia escrit una carta en la que li proposava lliurar-li Alep. Muslim, amb un comboi de queviures, va marxar a [[Balis]] i després a Alep, però llavors Sabik es va fer enrere; no obstant, amb el suport dels ''ahdath'' (infanteria alepina) i de la població famèlica, va poder entrar sense combat a la ciutat (maig de 1080). L'escassetat era tant gran a Alep que Muslim va decidir abandonar la ciutat, però Ibn Munkidh el va convèncer de restar-hi. Sabik s'havia fet fort a la ciutadella però els seus germans Shabib i Waththab van convèncer a la guarnició d'aquesta de rendir-se i entregar a l'emir. Shabib es va fer amo de la ciutadella on hi havia poca aigua. Llavors es van iniciar negociacions amb Muslim amb la mediació de Sadid al-Mulk Ali ibn Mukallad ibn Munkidh. Muslim va acceptar casar-se amb Mania, filla de [[Mahmud ibn Nasr]] i germana de Sabik, Shabib, Waththab i Nasr ibn Mahmud. Shabib i Waththab rebrien feus a la regió d'Azaz i Sabik un feu a [[Rahba]]. Els tres germans van marxar als seus feus i Mulsim va assolir el poder. Contra el pagament d'un tribut anual (de certa importància), Màlik-Xah I li va concedir la investidura (al mateix temps esperava impedir que el seu germà Tutush I agafés massa poder). Muslim va afegir al domini al-Ruha (Edessa), Harran i altres fortaleses de les que va expulsar a amirs o caps de bandes turques les dominaven.