Terra de Rupert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: e conegut com "Confedera -> e conegut com a "Confedera |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 19:
Mentrestant, hi havia fortes pressions des de l'economia i la política canadenques per annexar-se el territori. A [[Londres]], es va plantejar la revisió de la concessió. Hi havia un interès creixent en el territori, que podia ser una zona d'expansió dels [[Estats Units]]. Però la gran depressió comercial de [[1857]] va refredar els interessos externs sobre el territori, tot i que allà encara es vivia amb una prosteritat comparativament superior.<ref> W. L. Morton, ''Red River on the eve of change, 1857 to 1859'', ''Beaver'', 1962, núm. 293 (tardor), pàg. 47–51. 0005-7517</ref>
El [[1867]] es produí la creació formal de la Federació del [[Canadà]] (l'acte conegut com a "Confederació"). El monopoli del comerç de les pells fou abolit el [[1868]] per la ''Rupert's Land Act'', el [[1869]] la [[Companyia de la Badia de Hudson]] va vendre al nou govern canadenc la major part de la Terra de Rupert per 300.000 £, tot retenint una vintena part de les millors terres de conreu i les bases comercials més rendibles,<ref>[http://esask.uregina.ca/entry/ruperts_land_purchase.html Rupert's Land Purchase] a ''Encyclopedia of Saskatchewan'' {{en}} </ref>
Tot seguit, el govern canadenc es va prendre molt seriosament la integració del nou territori a la nació, amb la construcció d'un [[ferrocarril]] transcontinental, que va fer possible la colonització de l'oest. Per controlar el nou territori, es va crear el cos de [[Policia Muntada del Canadà]] (''North-West Mounted Police''). L'únic interès dels colonitzadors canadencs, contràriament al que pensaven i necessitaven els [[métis]] i les [[Primeres Nacions]], era l'establiment d'una [[economia agrària]], i això no fou possible fins que el ferrocarril va obrir la zona als colonitzadors blancs.<ref> Irene M. Spry, ''The Transition from a Nomadic to a Settled Economy in Western Canada, 1856–1896'', a ''Transactions of the Royal Society of Canada'', 1968, 6 (4), pàg. 187–201.</ref> Perquè, de fet, la [[Companyia de la Badia de Hudson]] només havia posseït efectivament els llocs on hi tenia assentaments, mentre que la major part del país era de les [[Primeres Nacions]], que no van deixar mai de reivindicar els seus drets de [[sobirania]].<ref>Kent McNeil, "Sovereignty and the Aboriginal Nations of Rupert's Land." ''Manitoba History'' 1999 (37): 2–8. 0226–5044</ref> A les noves terres hi van emigrar nombrosos grups religiosos, especialment els [[dukhobors]] i els [[mennonites]] de [[Rússia]], i els [[mormons]] dels [[Estats Units]].
| |||