Tlemcen: diferència entre les revisions

'''Tlemcen''' (en [[llengua àrab|àrab]], '''تلمسان''', ''Tilimsān'' o Tinimsān; en [[llengua amaziga|amazic]] [[Fitxer:Tlemcen in Tifinagh.svg|Tala Imsan]], ''Tala Imsan'')<ref>Caldria confirmar que aquesta és la transcripció correcta del nom amazic d'aquest ciutat.</ref>) és una ciutat d'[[Algèria]], i la capital de la [[Província de Tlemcen|província del mateix nom]]. Tot i que la forma oficiosa d'aquesta ciutat és Tlemcen,<ref>Tot i que la llengua oficial d'Algèria és l'àrab, l'administració encara empra molt sovint el [[llengua francesa|francès]], tot i que aquest no té cap reconeixement jurídic. En aquest sentit, cal considerar com a "oficiosa" la forma francesa dels noms àrabs o amazics de les ciutats i altres llocs algerians. Per tal de conèixer la forma francesa oficiosa es poden les pàgines governamentals com per exemple [http://www.el-mouradia.dz/francais/algerie/geographie/algeriefr.htm aquest plànol de la pàgina oficial de la Presidència de la República].</ref> en català també se la pot anomenar '''Tremissèn''', que és com se l'anomenava en català medieval, i també es poden documentar altres formes actuals com ara '''Tilimsen''',<ref>Aquesta és la forma, més propera al nom àrab de la ciutat, emprada com a preferent per la [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0066038 GEC].</ref> '''Tlemsen''', '''Tlemsan''' o '''Tedelis'''. L'Enciclopèdia de l'Islam diu que el nom consagrat és Tlemcen, encara que potser es podria referir a nivell internacional i no a nivell local o entre els àrabs.

El 955/956 Yala va rebre un diploma de la cort omeia de [[Còrdova]] que el nomenava governador del país dels zenates, del Magrib central i de Tlemcen. A petició seva el califa cordovès li va donar el govern de [[Fes]] a Muhammad ibn al-Khayr ibn Muhammad, que era el fill gran del maghrawa al-Khayr ibn Muhammad ibn Khazar al-Zanati (al-Khayr havia governat el país de [[Laghouat]] i mai va compartir la política profatimita del seu pare -encara que temporalment el 947 va acceptar la submissió- i quan aquest es va sotmetre al califa d'Ifriquiya vers el 952/953 va restar fidel als omeies ).<ref>un fill de al-Khayr, de nom Fatuh, fou enviat en ambaixada a Còrdova vers el 951 o 952 acompanyat dels xeics ce Tahart i d'Orà, també partidaris dels omeies </ref>). Muhammad ibn al-Khayr va obtenir del califa omeia el permís per anar a fer la guerra a l'[[Àndalus]] (vers 956/957) i va deixar com a lloctinent a Fes al seu cosí Ahmad ibn Bakr.

El [[1398]] com a conseqüència del [[saqueig de Torreblanca]]<ref name=TMR>{{Ref-llibre |cognom=Martínez Romero |nom=Tomàs |títol=La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner |url=http://books.google.cat/books?id=c0maFcnbkuwC&pg=PA219&lpg=PA219&dq=tedelis+1399&source=bl&ots=G7yg_q0S4v&sig=LNt6SFJf8hDOx7G2MNfd3On_WMg&hl=ca&ei=H-2CTfyVB4PBhAeu65nMBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CBwQ6AEwAQ#v=onepage&q=tedelis%201399&f=false |editorial=Universitat Jaume I |lloc= |data=2004 |isbn=8480215003 |pàgines=p.219}}</ref> i altres atacs corsaris, [[Martí l'Humà]] [[Croada de Tedelis|atacà Tedelis]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Insa Montava |nom=Josep |títol=Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII |url=http://books.google.cat/books?id=xNUTAAAAYAAJ&pg=RA1-PA129&lpg=RA1-PA129&dq=tedelis&source=bl&ots=QP67OL3bc8&sig=jhhheEIUJlObRblW42DJ7TD5TNw&hl=ca&ei=rOyCTcXcFZOxhQfG__CyBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFMQ6AEwCA#v=onepage&q=tedelis&f=false |editorial=Joseph Estevan Dolz |lloc= |data=1747 |isbn= |pàgines=p.129}}</ref> aconseguint recuperar una custòdia amb l'Hòstia Consagrada. L'any següent, el rei va Martí l'Humà va ordenar repetir la campanya, aquest cop [[Croada de Bona|contra Bona (Bône)]].<ref name=TMR/>. Els abdalwadites van fer aliances amb tothom (marínides, hàfsides, hilàlides, catalans, espanyols de Bugia-Bona-Mers el-Kebir-Orà, o als paixès d'Alger. Als espanyols es va haver de pagar tribut algunes vegades; el emir Abu-Abd-Al·lah V (o Abu Abd Allah Muhammad VII al-Thabiti) (1504-1517) el va pagar 12.000 ducats per any, 12 cavalls i sis falcons.