La Verge de les Roques (National Gallery): diferència entre les revisions

EnEn general s'accepta que aquesta versió de la Verge de les Roques és posterior a la del [[Louvre]]. La de Londres apunta a un estil més madur, però es creu que possiblement la va pintar amb l'ajuda d'altres artistes, potser els germans [[Ambrogio de Predis|Predis]] o altres pintors. L'autenticitat de la versió de Londres en la seva integritat ha estat qüestionada per la geòloga Ann C. Pizzorusso, que assenyala els seus errors geològics, a diferència de la versió del Louvre, implicant que és improbable que provingui de la mà de Leonardo.

AquestaAquesta segona versió seria la que es va instal·lar a San Francesco Grande amb les ales realitzades pels germans Predis. Allà hi va ser fins a la dissolució de la Confraternitat el [[1781]]. Va ser adquirida el [[1785]] pel pintor Gavin Hamilton. Va ser robada de [[Florència]] durant les [[Guerres Napoleòniques]] i recuperada, uns 50 anys després, en una petita ciutat d'[[Àustria]]. Des de llavors, va ser adquirida per un comerciant francès abans de ser venuda a la National Gallery de Londres el [[1880]] i on es conserva avui junt amb les dues taules de De Predis.

LaLa Verge està asseguda al terra d'un refugi rocós d'alta muntanya. El paisatge que s'albira entre les roques és alpí, sense semblança a la [[Toscana]] ni a les més famosos cims dels Apenins.<ref>[[Josep Pijoan|Pijoan, Josep]], "Los últimos cuatrocentistas", a ''Summa Artis'', Antología, V, Espasa, pàg. 62; ISBN 84-670-1356-7 </ref> És un ambient absolutament innovador, en el que les figures s'agrupen formant una piràmide, embolicats per un paisatge salvatge de roques que cauen i aigües que s'arremolinen. Tant les flors com les plantes aquàtiques estan representades amb gran precisió, si bé les espècies representades són diferents en un i un altre quadre.