Vergonha: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a -> ha
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 16:
 
====La necessitat d'aniquilar les llengües vernaculars i d'imposar el francès====
A finals del [[segle XVIII]], l'època coneguda com el [[Regnat del Terror]], el terme ''patois'' designava tota llengua diferent del francès parlada a França. Per a [[Encyclopédie|Enciclopèdia francesa]], editada en [[1778]], es definia el ''patois'' com al llenguatge propi d'arreu a França tret de [[París]], i que era a la capital l'únic lloc on es parlava la llengua francesa.<ref>Apud Certeau et alii, 1975:51</ref> El procés intencionat d'eradicació de les llengües vernaculars de la França moderna i el menysteniment com a poca cosa més que un dialecte exclusivament oral va començar amb el manifest de l'[[Abat Gregori]] ''Informe sobre la necessitat i mitjans per anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès''<ref>[http://www.languefrancaise.net/dossiers/dossiers.php?id_dossier=66 Informe sobre la necessitat i mitjans per anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès]</ref> que va presentar el [[4 de juny]] de [[1794]] a l'[[Assemblea Nacional]] i fou seguit per la prohibició oficial de totes les llengües diferents del francès a l'[[administració pública]] i a l'[[educació|escola]], per tal d'unificar lingüísticament la França post-revolucionària, en un moment en què només el 10% de la població dominava el francès,<ref>http://www.gwalarn.org/brezhoneg/istor/gregoire.html</ref>, és a dir, al voltant d'uns tres milions de persones sobre un total de vint-i-vuit.
 
Pel que fa a l'elecció del despectiu mot "[[patois]]", [[Jean Jaurès]] va referir-s'hi dient que "hom anomena ''patois'' a la llengua d'una nació derrotada".<ref>[http://rleb07.free.fr/opinions/vecteur.html]</ref> D'acord al diccionari Chambers, l'origen del terme resta incert, però podria ser una "corrupció de ''patrois'', del [[llatí vulgar]] ''patriensis'', un habitant local o vilatà". El mot podria significar ''parla'' o ''dialecte'', en el sentit que no té la categoria de llengua. En singular fa referència al conjunt de llengües, dels seus dialectes, les seves llengües de transició i tota mena de parla diferent del francès oficial, sense fer cap mena de distinció entre elles i considerant-les com un tot homogeni indesitjable.
Línia 103:
===="A l'infern la vergonya!"====
[[Fitxer:Manifestacioncarcassona12.jpg|thumb|Banderes occitanes a [[Carcassona]]]]
L'escriptor [[Ives Roqueta]] escriu sobre la vergonya de ser occità a França:"<ref>[http://www.aprene.org/spip.php?page=forum&id_article=7] Web d'Aprene</ref> "Estic vermell de vergonya: Parlo occità."
 
Malgrat tot, l'occità és encara una llengua viva, tot i que el seu aïllament oficial hagi tingut un efecte devastador quant al nombre de parlants a Occitània. Avui hom més aviat es qüestiona l'[[obscurantisme]] del sistema d'educació francesa, com fa [[Claudi Martí]] a la seva cançó ''Perqué m'an pas dit?'' ("Perquè no m'ho van dir?").<ref>[http://www.paroles.net/chansons/19905.htm]</ref> [[Joan Pau Verdier]] dedica la seva cançó ''Veiquí l'occitan'' ("Vet aquí l'occità") per a lluitar contra ''la vergonha''.<ref> [http://joanpauverdier.free.fr/chansons/T_Exil.htm]</ref> [[Jan dau Melhau]], a la cançó ''Lo Diable es jos la pòrta'' (El Diable jau sota la porta), explica com els occitans van aprendre a sentir-se avergonyits de la seva occitanitat a una societat que li negava tota legitimitat<ref>[http://membres.lycos.fr/chamboliva/newpage2.html].</ref>