Vergonha: diferència entre les revisions

A finals del [[segle XVIII]], l'època coneguda com el [[Regnat del Terror]], el terme ''patois'' designava tota llengua diferent del francès parlada a França. Per a [[Encyclopédie|Enciclopèdia francesa]], editada en [[1778]], es definia el ''patois'' com al llenguatge propi d'arreu a França tret de [[París]], i que era a la capital l'únic lloc on es parlava la llengua francesa.<ref>Apud Certeau et alii, 1975:51</ref> El procés intencionat d'eradicació de les llengües vernaculars de la França moderna i el menysteniment com a poca cosa més que un dialecte exclusivament oral va començar amb el manifest de l'[[Abat Gregori]] ''Informe sobre la necessitat i mitjans per anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès''<ref>[http://www.languefrancaise.net/dossiers/dossiers.php?id_dossier=66 Informe sobre la necessitat i mitjans per anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès]</ref> que va presentar el [[4 de juny]] de [[1794]] a l'[[Assemblea Nacional]] i fou seguit per la prohibició oficial de totes les llengües diferents del francès a l'[[administració pública]] i a l'[[educació|escola]], per tal d'unificar lingüísticament la França post-revolucionària, en un moment en què només el 10% de la població dominava el francès,<ref>http://www.gwalarn.org/brezhoneg/istor/gregoire.html</ref>, és a dir, al voltant d'uns tres milions de persones sobre un total de vint-i-vuit.

L'escriptor [[Ives Roqueta]] escriu sobre la vergonya de ser occità a França:"<ref>[http://www.aprene.org/spip.php?page=forum&id_article=7] Web d'Aprene</ref> "Estic vermell de vergonya: Parlo occità."