Martí V: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Martinus V}} a partir de vi:Giáo hoàng Máctinô V
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 17:
'''Martí V''' ([[Genazzano]], [[1368]] - [[Roma]], [[20 de febrer]] de [[1431]]) va ser Papa de l'[[Església catòlica]] del [[1417]] al [[1431]]. De nom '''Oddone Colonna''', era fill d'Agapito Colonna i Caterina Conti el que el convertia en membre dels [[Família Colonna|Colonna]], una de les famílies aristocràtiques romanes més antigues i amb major influència de la seva època.
 
VaVa estudiar a la [[universitat de Perusa]], i acabada la formació va entrar en la [[cúria romana]] on el [[1402]] va ser nomenat cardenal diaca de Sant Jordi per [[Bonifaci IX]]. Esdevindria un dels cardenals que va fugir de [[Lucca]], on els havia reclòs el papa [[Gregori XII]], per organitzar el [[Concili de Pisa]] en el qual prengué part en l'elecció d'[[Alexandre V]] i de [[Joan XXIII]] com a mitjà per reconciliar les Esglésies d'[[Avinyó]] i [[Roma]] i acabar així amb el [[Cisma d'Occident]].
 
Escollit Papa, l'[[11 de novembre]] de [[1417]], durant el [[Concili de Constança]], en un [[conclave]] que va deposar els antipapes [[Joan XXIII]] i [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] i que va acceptar la renúncia de [[Gregori XII]].
Línia 23:
L'elecció del nou Papa, que va adoptar el nom de Martí V en honor a [[Martí de Tours]] la festivitat dels quals se celebrava el dia de la seva elecció, va suposar el final del Cisma d'Occident.
 
DesprésDesprés de la seva elecció, Martí V va sancionar diversos decrets del concili sobre la necessària reforma de l'Església, però es va negar en canvi a reconèixer la doctrina conciliarista que havia sorgit en el sínode i que suposava reconèixer la preeminència de les reunions conciliessis sobre la figura papal. El que sí que va sancionar va ser la celebració periòdica de concilis, establint un termini de cinc anys entre un i un altre, la qual cosa suposava que el següent s'hauria d'obrir el [[1422]]. Efectivament el 1422 es va convocar el [[Concili de Siena]], que va obrir les seves sessions el [[1423]] a la ciutat de [[Pavia]], però que va haver de traslladar-se al poc temps a [[Siena]] per la pesta que es va declarar. En aquest Concili el papa va poder comptar amb la col·laboració d'algunes nacions que, intencionadament o, no buscant els seus propis beneficis o la col·laboració amb el papat, van aconseguir impedir que es desenvolupés un programa reformista. El Concili va tancar les seves portes el març de [[1424]] sense grans avenços. El següent Concili va ser convocat per ell mateix el [[1431]] a [[Basilea]] (segons s'havia establert a [[Siena]], però va iniciar les seves sessions quan ja havia mort.
 
Després de la seva elecció, Martí V no torna immediatament a [[Roma]], residint temporalment en [[Màntua]] i en [[Florència]]. Fins a [[setembre]] del [[1420]] no tornarà a la Ciutat Eterna, trobant-se una ciutat arruïnada i decaiguda pel període d'abandonament que va suposar la perduda de la seu pontifícia, per la qual cosa es va dedicar al seu aixecament i a restauració, tasca a què va dedicar gran part de les seves energies.