Peripatus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 11 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2418292 |
m Robot corregeix sintaxi d'ISBN |
||
Línia 17:
'''''Peripatus''''' és un [[Gènere (biologia)|gènere]] d'[[onicòfors]] (''Onycophora''), un [[fílum]] d'animals invertebrats poc coneguts, d'entre 1,4 i 15 cm, semblants a erugues o a milpeus, amb nombroses potes robustes, aspecte vellutat i de color variat. El fílum comprèn dues famílies, els [[peripàtid]]s (''Peripatidae''), a la qual pertany el gènere ''Peripatus'', i els [[peripatòpsid]]s (''Peripatopsidae''), a la qual pertany el gènere ''Peripatoides''. Sovint el nom peripatus s'utilitza per referir-se als onicòfors en general. Algunes de les característiques del grup recorden els [[anèl·lids]] i d'altres els [[artròpodes]], raó per la qual la seva classificació va ser motiu de controvèrsia fins que finalment es van situar dins un fílum independent, els onicòfors. Se'ls anomena fòssils vivents perquè han romàs gairebé sense canvis durant aproximadament 540 milions d'anys, des de la seva aparició al [[Cambrià]].
El seu nom està relacionat amb el terme [[Escola peripatètica|peripatos]], o ensenyar mentre es camina sense presses. Quan aquest invertebrat va ser descobert es va considerar inicialment un mol·lusc (del grup dels llimacs) però com que aquest grup no té potes, el nom fa referència a la presència d'aquesta "anomalia" que els permetia caminar en comptes de desplaçar-se reptant.<ref>Gould, S. J. (1993) "Ocho cerditos" Traducció d'Oriol Canals. Barcelona, Drakontos Bolsillo, 2007. p. 432. ISBN
Com la resta d'onicòfors, els animals del gènere ''Peripatus'' tenen hàbits nocturns i solen viure en ambients humits, entre la fullaraca del sotabosc, on cacen els petits animals de què s'alimenten. No ponen ous sinó que pareixen cries vives. ''Peripatus'' actualment té una distribució que inclou principalment l'hemisferi sud: [[Antilles]], [[Mèxic]], [[Amèrica Central]], nord de [[Sud Amèrica]], oest de l'[[Àfrica]] equatorial i sudest d'[[Àsia]].<ref>Paddy Ryan. 'Peripatus - Walking worms', Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand, actualitzada 1-Març-09 URL: http://www.TeAra.govt.nz/en/peripatus/</ref>
== Anatomia ==
El cos de ''Peripatus'' és cobert per una [[cutícula]] [[quitina|quitinoide]] prima i permeable que muden periòdicament i que no mostra segmentació externa però sí una estriació anul·lar amb files de papil·les que són les responsables de l'aspecte vellutat. L'estriació no es correspon amb la segmentació interna real del cos, que és semblant a la dels anèl·lids, amb [[nefridi|nefridis]] de funció excretora a cada segment. Tenen entre 14 i 43 segments, cadascun amb un parell de potes, robustes i carnoses i acabades en ungles, que reben el nom de [[lobòpodes]]. Respiren per [[tràquees]], de manera similar als artròpodes.<ref>Armengol, J. (ed.): Artròpodes I. Història Natural dels Països Catalans, 9, p. 60-61. [[Enciclopèdia Catalana]]. Barcelona, 1986. ISBN
El cap, ben diferenciat, presenta un parell d'ulls simples, un parell d'antenes i la boca, en posició ventral. Al costat de la boca hi ha un parell de tentacles pels quals poden expulsar una substància mucosa que utilitzen per capturar les preses o per defensar-se.
| |||