Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
'''Òlbia''' ([[grec antic]]: Óλβια; [[llatí]]: '''Olbia'''; ucraïnès: О́львія) fou una ciutat grega d'[[Regió d'Escítia|Escítia]], que Plini diu que fou anomenada inicialment '''Olbiòpolis '''i''' Milftòpolis''' i que també era anomenada ''[[Boristenes]]'' del nom del principal riu d'Escítia (riu ara anomenat [[Dnièper]]) i del poble dels [[boristenites]] (''borysthenitae''). Hi van néixer [[Poseidonios]] un historiador i sofista, i [[Sphaeros]] un estoic deixeble de [[Zenó de Cítion]].
 
La ciutat era a la vora dreta de l'[[Hipanis]] (''Hypanis'', modern [[Buh Meridional]]), al [[liman]] del Buh Meridional just on es converteix en el [[liman del Dnièper-Buh]]. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de "Sto Mohyl" (Сто Могил, "100 tombes"),<ref>[http://archaeology.kiev.ua/journal/050902/sapozhnikov.htm ''Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX''] {{uk}}</ref>, al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de [[Mykolàïv]], a l'[[província de Mykolàïv|óblast homònim]], [[Ucraïna]]. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels [[cal·lipides]] (''callipidae'') i [[alazons]] (''alazones'').
 
Fou fundada pels [[Milet|milesis]] el [[655 aC]]. Fou visitada per [[Heròdot]]. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/[[201 aC]] esmenta als [[gàlates]] i ''sciris'' com els pitjors enemics de la ciutat. El [[58 aC]] [[Burebista]] va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega<ref>{{it}} J. Carcopino, ''Giulio Cesare'', Milano 1981, p.255-260</ref><ref>A. Piganiol, ''Le conquiste dei Romani'', Milano 1989, p.432-433 {{it}}</ref> però fou reconstruïda. [[Antoní Pius]] va ajudar a la ciutat contra els [[tauroscites]]. Fou altre cop destruïda a la invasió dels [[gots]] del [[250]] i ja no es va refer.
1.201.850

modificacions