Diferència entre revisions de la pàgina «Salt a cavall»

3 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Robot treu caràcters de control Unicode
m (Corregit: al punt mig, que es t -> al punt mitjà, que es t)
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
a una segona ronda en la que els salts s'eleven o bé els genets competeixen contra rellotge i qui obtingui millor temps amb igual puntuació és el vencedor.
 
[[Fitxer:Record salto.jpg‎jpg|thumb| El Capità Morales i el seu cavall Huaso]]
L'altura dels salts no és la major dificultat. En competicions internacionals els cavalls salten fins a 1,70 m i el rècord mundial, en possessió del capità xilè [[Morales y Huaso]], des de [[1949]] està en 2,47 m. La veritable dificultat rau en passar uns revolts que requereixen tallar cantonades del circuit a gran velocitat sense perdre l'equilibri ni relliscar, amb l'objectiu d'arribar al següent salt en òptimes condicions de traçat i empenta.
Des de què van començar les competicions de salt, a finals del [[segle XIX]], els cavalls s'han tornat cada cop més complexos i les tècniques més refinades. Però va ser a partir del [[1912]], que el [[Coronel Danloux]] va idear el ''mètode modern de salt''; fins llavors, se saltava assegut fermament a la [[Sella de muntar|sella]] amb el cos tirat lleugerament enrere, cosa que posava en dificultant preservar l’[[equilibri mecànic|equilibri]]. Amb el mètode de Danloux, el genet s'inclina cap endavant amb la finalitat de mantenir el centre de [[gravetat]] entre genet i el cavall. Això va permetre més llibertat de moviment al cavall, menys lesions a les esquenes dels animals i millor equilibri i seguretat del genet. Aquest va ser el punt de partida dels salts moderns.
1.327.789

modificacions