Èutiques de Constantinoble: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: desgracia -> desgràcia |
m Corregit: presencia -> presència |
||
Línia 7:
L'eunuc va aconseguir que l'emperador [[Teodosi II]] es declarés oposat a la decisió del [[sínode]] i convoqués un concili general a [[concili d'Efes|Efes]] el [[449]], presidit per Diòscor d'Alexandria. Aquest concili (conegut pel Lladronici d'Efes o λῃστρικὴ σύνοδος) estava ple de partidaris d'Eutiques on les tesis de Nestori i les tesis intermèdies van fracassar i va representar una victòria de l'església d'Alexandria.
Els derrotats van apel·lar al [[Papa Lleó I]] Magne (que havia enviat al concili com a delegat a Juli bisbe de [[Puteoli]] i tres llegats més) i com que mentre Crisafi havia caigut en desgràcia i Pulquèria tornava a tenir el favor del seu germà, i després va morir [[Teodosi II]] el [[450]] i Pulquèria es va casar amb [[Marcià]] pel que va aconseguir la successió, es va poder fer un nou concili a [[concili de Calcedònia|Calcedònia]] el [[451]] amb
Lleó I Magne va demanar el desterrament d'Eutiques però no se sap si es va produir ja que no torna a ser esmentat. Els seguidors d'Eutiques amb el nom de [[monofisisme|monofisites]] o [[eutiquians]] van seguir pertorbant per força temps la vida eclesiàstica i al [[segle VI]] van guanyar molts adeptes sota [[Jacob Baradeu]] bisbe d'[[Edessa]] (mort 588) del qual foren anomenats [[Església Ortodoxa Siríaca |jacobites]]. Les esglésies [[Església Ortodoxa Copta |copta]] i [[església armènia|armènia]] corresponen a la doctrina eutiquiana o jacobita.
| |||