Hebron: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: lider -> líder
m Corregit: presencia -> presència
Línia 29:
El [[1189]] la ciutat fou reconquerida per [[Ricard cor de lleó]], pero Saladí va recuperar la ciutat i la dominava a la seva mort el 1193, any en que va passar a al-Nasir Dawud ibn al-Muazzam (fins al 1229) de Kerak que tenia el suport del seu pare al-Muazzam ibn al-Adil (1218-1227) i el 1228 va ser reclamada pel sultà d'Egipte al-Kamil ibn al-Adil (1218-1238) junt amb part de la Palestina meridional. El tractat dels croats amb el sulta Al-Sali Ayyub (11 de febrer de 1229) va establir la pau a la zona; finalment Hebron fou retornada a al-Nasir Dawud al que es va assignar el principat de Kerak (1229). La rivalitat entre templaris i hospitalaris va posar en perill la pau; aquestes ordes van rebre els drets a Hebron de Ricard de Cornualles comte de Poitou vers [[1240]] i van atacar Hebron violant el tractat ([[1241]]), però Dawud la va conservar fins al 1244 quan va passar a mans de al-Salih Ayyub d'Egipte (1240-1249) amb el suport de mercenaris khwarizms; el 1245 els mercenaris van passar al servei de Dawud que va recuperar Hebron; la va conservar fins al 1248 en que va passar al seu germà Musa al-Mughlib Fakhr al-Din Umar ibn al-Muazzam fins al 1260.<ref> Cal notar que aquesta cronologia es confosa, i basada en l'article al-Khalil a l'Enciclopèdia de l'Islam, que deixa algunes llacunes, i en el llibre de Runciman, A History of the Crusades vol. III</ref>
 
El mameluc [[Baybars|al-Malik al-Zahir Rukn al-Din Baibars al-Bunduqdari]] la va ocupar el 1260; fou llavors quant es va construir la mesquita d'Ibrahimi i els minarets i per aquest temps va tornar també una petita comunitat jueva, Baybars la va visitar el 1266 i en aquest any la presenciapresència de jueus i cristians a la tomba del Patriarca fou prohibida.<ref>aquesta prohinició va restar en vigor fins a l'ocupació jueva el 1967</ref> El [[1349]] els beduïns
 
El [[1517]] es va establir el domini otomà i els jueus foren expulsats i els seus béns expropiats però més tard s'hi van poder establir altres jueus, sobretot alguns exiliats de Castella i Aragó. El [[1540]] el rabí jueu Malkiel Ashkenazi va comprar uns terrenys on va establir una sinagoga coneguda per Abraham Avinu. Sota els otomans Hebron fou una nihaya del sandjak de Jerusalem.