Regió de Makran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a |
m Corregit: presencia -> presència |
||
Línia 6:
Sota l'[[imperi aquemènida]] fou part de la satrapia de [[Gedròsia]]. [[Alexandre el Gran]] va marxar per la zona al retorn de la seva campanya de l'Índia ([[325 aC]]). Una teoria suposa que la flota de l'[[Nearc (almirall)|almirall Nearc]] anava per davant de l'exèrcit i recollia provisions per aquest; per desconeixement del terreny els macedonis van fer gran part del recorregut per l'interior en lloc de per la costa on hauria estat més fàcil. Després fou dels selèucides, parts, grecobactrians, indoescites i sassànides.
Els primers musulmans van arribar a la zona el [[643]]. Usman ibn Abu al-Aas governador de [[Bahrayn]] (la costa oriental d'Aràbia) va enviar al seu germà Hakam ibn Abu al-Aas a saquejar la regió de Makran; la
Makran va estar sota domini els [[omeies]], [[abbàssides]] i després fou part de les possessions periferíques o zones de influència dels [[gaznèvides]], [[seljúcides]], [[gúrides]] i [[khwarizmshahs]] fins a la conquesta mongola el segle XIII i fou part dels dominis [[ilkhànides]], de la [[dinastia Kart]], de [[Tamerlà]] i dels seus successors; al segle XV es van fer amb el poder local famílies Zikris i al segle XVI va estar per un temps en mans dels safàvides fins que va passar als mogols sota els que va restar fins al segle XVIII. El segle XVII els balutxis que havien emigrat de Pèrsia es van assentar en aquesta zona i altres. El Khan de [[Kalat]] hi va exercir jurisdicció i va cedir [[Gwadar]] a un pretendent al tron de [[Mascat]], que va conservar la ciutat quan va assolir el tron. Muscat va enviar un exèrcit que per un temps va dominar fins a Chabahar a 200 km a l'oest. Gwadar (la ciutat i 800 km² a l'entorn) fou retornat a Pakistan el [[1958]] i integrat al [[districte de Makran]], que fou convertit en divisió del [[1977]] al [[2000]]; després la divisió es va suprimir i van aparèixer tres districtes al seu lloc.
|