Marc Livi Drus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: domestiques -> domèstiques
m Corregit: publiques -> públiques
Línia 13:
Drus fou des de jove partidari dels [[optimats]]. Quan [[Luci Appuleu Saturní (tribú)|Saturní]] fou assassinat el [[100 aC]] fou un dels que va agafar les armes i va donar suport al cònsol Mari que en aquell moment era al costat del [[Senat romà|senat]]. A la disputa entre el senat i els equites per la possessió de la ''judicia'', Cepió va agafar el partit dels cavallers i Drus el del senat. Els ''equites'' gaudien de la judicia des del [[122 aC]] per la llei Semprònia de [[Gai Grac]], excepte per un breu període en què va estar en vigor la llei Servília que la retornava al senat; aquesta llei Servília fou proposada pel pare de Quint Servili Cepió, que tenia punts de vista deferents als del fill; una segona llei Servília (proposada per Servili Glaucia) la va derogar. El que tenia el control de la ''judicia'' n'abusava i així els cavallers (i en altres moments senadors) que extorsionaven, normalment se'n sortien impunement.
 
El [[91 aC]] Drus fou nomenat [[tribú de la plebs]] essent cònsols [[Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)|Luci Marci Filip]] i [[Sext Juli Cèsar (cònsol 91 aC)|Sext Juli Cèsar]]. Per enfortir el partit dels optimats, Drus es va voler atreure als llatins i als italians. L'enfrontament amb Cepió va seguir. Per obtenir suport Drus va concedir al poble algunes mesures parcials, similars a les dels temps dels Gracs, i així es van establir lleis per la distribució de gra, per la seva venda a baix preu, per repartiments de terres publiquespúbliques (''leges frumentariae, agrariae'') i va efectuar l'establiment de diverses colònies a Itàlia i Sicília que estaven pendents tot i estar ja aprovades. Algunes d'aquestes mesures van ser aprovades perquè el senat fou subornat per Drus. El tresor de l'estat va quedar exhaust i es va haver d'abaixar l'aliatge de plata de les monedes.
 
El cònsol Marci Filip es va oposar a les lleis agràries de Drus, però aquest es va imposar violentament. Embarcat en una espiral, va haver de prometre als llatins i italians la igualtat, per obtenir el seu suport. Així va poder imposar les seves mesures sobre la ''judicia'' ("''legem judiciariam pertulit''") en què probablement la judicia es va transferir íntegrament al senat; segons [[Appià]] el senat que estava reduït a 300 membres, fou augmentat amb l'entrada de 300 nous membres seleccionats entre els ''equites'' més distingits.