Comtat de Bregenz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: residencia -> residència
Línia 1:
El '''comtat de Bregenz''' fou una jurisdicció feudal del [[Sacre Imperi Romanogermànic]].
 
Va sorgir en un castell al lloc de l'antiga ''Brigantium'' que fou destruïda pels alamans el 259/260; els alamans es van establir a la zona a la meitat del segle V. A la zona van predicar vers 610-612 [[sant Columbà]] i [[sant Gal]]. El castell és esmentat per primer cop el 802 i el 917 fou residenciaresidència dels comtes Udalrics o Udalríquides que va governar la regió i van acabar adoptant el nom de comtes de Bregenz; el primer comte documentat fou Ulric (dit Udalric VII), fill d'un altre Udalric (VI) que apareix esmentat el 926, i germà d'Adalbert que també sembla que fou comte i fins i tot predecessor (o co-comte) d'Udalric VII; aquest darrer fou el pare de sant Gebard (nascut vers el 947) que fou [[bisbat de Constança|bisbe de Constança]] (és el patró de les embarassades). Udalric VII (segons ''Casus Monasterii Petrishusensis'') o Adalbert (''Europäische Stammtafeln'') foren els pares de Marquard I (el nom de Marquard també el va portar un tercer germà de Udalric VII i Adalbert). Udalric VII va morir el [[16 de març]] de [[973]] i Marquard I el 1019. L'hauria succeït el seu fill Marquard II "comte de Baixa Rètia" esmentat el 1032. Adalbert hauria estat el pare de Werner I mort en batalla el [[23 d'agost]] de [[1040]], advocat de [[Kaufungen]] i origen dels [[comtat de Gröningen|comtes de Grüningen]].
 
Marquard II hauria tingut quatre fills: Otó I (comte de [[Linzgau]], [[comtat de Buchhorn|Buchhorn]] i Alta [[Rètia]]), fundador del monestir d'[[Hofen]] vers 1070/1080; Marquard III (+1080), comte a [[Argengau]] i [[Rheingau]]; Udalric IX (+ vers 1075), primer a portar el títol de comte de Bregenz, Argengau i [[Nibelgau]]; i Eberard de Bodman (+ vers 1075) comte de Baixa [[Rètia]] i des de 1058 advocat de [[Petershausen]].