Càller: diferència entre les revisions

Càller va patir 10 epidèmies entre [[1348]] i [[1688]] i un incendi que en destruí un terç el [[1388]]. La ciutat fou assetjada sense èxit pels jutges d'Arborea el [[1375]], ja que la flota catalana va arribar a temps. El [[1355]] s'hi van celebrar les corts insulars, cosa que es va repetir el [[1421]] i [[1481]]. Els jueus, establerts a Càller el segle XIII, en foren expulsats el [[1492]]. El port de Càller fou la base per l'expedició a Tunis d'[[Alfons el Magnànim]] ([[1435]]) i de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] ([[1535]]). També el grup dels sards dirigits que van anar a la batalla de [[Lepant]] el [[1571]].

 

 

A la guerra de Successió Càller fou partidària de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], però la flota anglesa la va bombardejar i va passar al bàndol austriacista. El [[1713]] l'illa fou entregada a l'Imperi Austríac pel [[tractat d'Utrecht]]. El cardenal Alberoni hi va dirigir una expedició que va assetjar i conquerir la ciutat el [[1717]], tot i la heroica defensa del coronel català [[Jaume Carreres]]. Pel [[Tractat de Londres (1718)|Tractat de Londres]] de [[1718]] l'illa fou transferida a Savoia que va agafar el nom de Regne de Sardenya el [[1720]]. Els virreis savoians van residir a Càller.