Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC): diferència entre les revisions

A l'elecció dels cònsols del [[214 aC]], Marcel fou nomenat per tercera vegada junt amb Fabi Màxim. La campanya d'aquell any va tenir pocs resultat importants. Per tercera vegada va rebutjar un atac cartaginès a Nola i quan els púnics van marxar al sud contra [[Tàrent]], va aprofitar per assetjar [[Casilinum]], on la guarnició cartaginès finalment va capitular a condició de salvar la vida que els va garantir Fabi Màxim, però Marcel no va respectar l'acord i els va fer matar a tots; Fabi només en va poder salvar a 50 als que va deixar escapar.

 

 

Marcel, les crueltats del qual eren la causa del que havia passat, es va presentar davant Siracusa i la va assetjar. Els seus atacs principals foren contra el barri d'Acradina per la part de mar. La ciència d'[[Arquímedes]], que va inventar diversos aparells per la defensa, va fer impossible la conquesta, i Marcel va haver de convertir el setge en bloqueig. Mentre durava aquest, va deixar a Appi Claudi a Siracusa i va fer operacions a altres parts de l'illa, conquerint [[Heloros]] i [[Erbessos]] i destruint [[Megara Hiblea]]; [[Himilcó (214 aC)|Himilcó]] es va apoderar d'[[Agrigent]], però Marcel va poder derrotar a Hipòcrates de Siracusa prop d'[[Acrae]]; llavors va avançar Himilcó, i Marcel es va haver de retirar cap al seu camp prop de Siracusa i en aquesta zona i al resta de l'illa es van produir llavors enfrontaments limitats ja que cap de les dues parts es podia imposar a l'altra; aquestos combats van suposar algunes avantatges pels cartaginesos: [[Murgàntia]], amb uns importants magatzems militars, es va rendir als cartaginesos, i [[Enna]] no va obrir les portes als cartaginesos per la bàrbara matança dels seus habitants ordenada pel governador [[Luci Pinari]], matança que encara va separar més als siracusans dels romans.