Diferència entre revisions de la pàgina «Mitridates VI Eupator»

m
Corregit: amplia -> àmplia
m (Corregit: noticia -> notícia)
m (Corregit: amplia -> àmplia)
A la primavera del [[84 aC]] Sul·la va creuar l'Hel·lespont però Arquelau va gestionar una entrevista personal entre el general romà i el rei del Pont a [[Dardanos]] a la [[Troade]] i allí finalment els termes de la pau foren definitivament establerts en l'anomenat [[tractat de Dardanos]]. Mitridates consentia abandonar les seves conquestes a Àsia, Ariobarzanes I era restablert a Capadòcia, Galàcia restaria sota influència romana, Bitínia tornava a Nicomedes IV i en general Mitridates conservaria només els territoris que tenia al començar la guerra i pagaria dos mil talents com a despeses de guerra; setanta vaixells de la flota del Pont totalment equipats s'havien d'entregar als romans. Això fou el final de la [[primera guerra mitridàtica]]. Sul·la va derrotar tot seguit a Fímbria, va restablir als reis de Capadòcia i Bitínia ([[Sòcrates]] es va refugiar altra cop a territori del Pont on Mitridates va ordenar la seva execució), i va deixar encarregat a Luci [[Luci Licini Murena (pretor)|Murena]] de l'administració d'Àsia, retornant a Roma on un mesos després va derrotar els populars i va assolir la dictadura.
 
A partir d'aquell moment Mitridates va dirigir la seva atenció a les províncies més llunyanes: la [[Còlquida]] i el [[Bòsfor Cimmeri]]. Els colquis s'havien revoltat però es van sotmetre quan Mitridates els va donar un rei propi en la persona del seu propi fill [[Mitridates el Jove]]. Quan va sospitar que el seu fill es volia fer independent, el va cridar a la cort i el va empresonar i després el va fer matar, i va encarregar el govern, amb ampliaàmplia autonomia, a diversos aristòcrates locals fidels, cadascun en un districte. El [[regne del Bòsfor]] estava també revoltat.
 
Progressivament va reunir exèrcits i una flota per sotmetre les províncies rebels. Aquest preparatius van despertar l'alarma dels romans que van sospitar que anaven dirigides contra ells i amb aquest motiu i amb el pretext de què els pòntic encara no havien abandonat tota Capadòcia, Murena va envair el Pont ([[83 aC]]). Murena es va apoderar de [[Comana del Pont]] i va creuar l'[[Halis]] i va assolar la regió. Murena estava ara assessorat pel general Arquelau, que havia passat al servei dels romans després de sospitar que el rei el volia fer matar. Mitridates, que no estava preparat per reprendre la lluita, no va oferir resistència i va enviar a Roma ambaixadors per queixar-se; el [[82 aC]] va arribar un llegat romà que tenia autoritat sobre Murena i el rei esperava que la lluita s'acabaria, però contràriament Murena va continuar els atacs; Mitridates va haver de respondre. L'exèrcit reunit per Mitridates va xocar contra els romans a la vora de l'Halis i els romans foren totalment derrotats. Murena es va retirar amb dificultat cap a Frígia deixant Capadòcia en mans de Mitridates que es va apoderar de part del país i l'haguera ocupat totalment si no hagués arribat el llegat [[Aule Gabini (militar 81 aC)|Aule Gabini]] amb ordes de Sul·la a Murena de parar la guerra; Mitridates va consentir la retirada de Capadòcia i va acabar així la [[segona guerra mitridàtica]].
1.125.525

modificacions