Bahram II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: circumstancies -> circumstàncies
m Corregit: anima -> ànima
Línia 2:
'''Bahram II''' fou rei [[sassànida]] de [[Pèrsia]] que va regnar del [[274]] al [[291]] succeint al seu pare [[Bahram I]].
 
El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'animaànima de Bahram", fou elevat a noble (''wuzurg''), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi. El [[276]] o [[277]] va supliciar a [[Mani]] fundador del maniqueisme.
 
L'emperador [[Marc Aureli Car]] va envair la [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i segons [[Flavi Vopisc]] els perses estaven llavors en guerra civil,; [[Claudi Mamertí]] diu que s'havia revoltat el seu germà Ormazd que tenia el suport dels [[saces]], dels [[gel·lis]] i dels ruffis (potser els [[kushana]], si be la forma llatina era ''cuseni''). Herfeld identifica a aquest Ormazd amb el rei kushana esmentat a les monedes com Ohromoz Kushan Shahan Shah, però això es força dubtós. La revolta d'Ormazd tenia per centre [[Sakastan]] i va durar uns quants anys però fou finalment dominada i Bahram II va imposar la seva sobirania als saces segons [[Agàcies]]; un fill de Bahram, de nom Bahram, fou fet rei dels saces amb el títol de Sakan Shah (els gecs l'anomenen ''Sagestanon basileus''), Aprofitant aquestes lluites a l'orient els romans van arribar fins a [[Ctesifont]] que van ocupar fàcilment però es van retirar per la mort en misterioses circumstàncies de l'emperador Car ([[283]]) dirigits pels seus fills [[Carí]] i [[Numerià]]. Bahram va signar poc després un tractat de pau amb [[Dioclecià]] que havia estat proclamat emperador, en part pressionat per la necessitat de fer font a la revolta del seu germà que era governador (''kushansha'') de Khurasan.