Emmanuel Chabrier: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: generes -> gèneres |
m Corregit: operes -> òperes |
||
Línia 31:
Entrà com empleat ([[1862]]) al ministeri de l'Interior, però deixà aquesta feina per dedicar-se totalment a la música. Abans d'instal·lar-se a París havia treballat el piano amb dos obscurs espanyols, indubtablement pitjor dotats que ell: era un pianista nat. Estudià harmonia i contrapunt, va obtenir el [[premi de Roma]], però sempre es queixaria de no haver après l'ofici a fons.
Aviat es va comprometre amb l'avantguarda del seu temps, és a dir, amb els primers wagnerians, els joves [[César Franck|franckistes]] que renegaven de l'ensenyament oficial i que serien expulsats fulminantment d'alguns cursos del Conservatori per haver infiltrat la partitura de ''[[Els mestres cantaires de Nuremberg]]'', els poetes simbolistes, els pintors impressionistes contra els que arremetia la premsa i els plebeus. En aquell medi hom s'estimava Chabrier, per la seva naturalitat i energia, pel deliri en el teclat. Al principi actuà com un mer afeccionat, compongué algunes melodies, unes [[opereta|operetes]] escabellades que no arribà acabar sobre temes de [[Paul Verlaine|Verlaine]], [[Fisch-Ton-Khan]], ''Vaucochard et fils Ier''. Després dues
=== S'aboca la música ===
|