Revisió del 05:49, 1 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) ← Edició anterior		Revisió del 21:42, 6 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: es -> és Edició següent →
Línia 22: Durant els següents 50 anys Masinissa va regnar a Numídia sense cap oposició. En aquestos anys va fer incursions a territori cartaginès, i Cartago va presentar queixes a Roma amb ambaixades que són esmentades pels historiadors. Els romans sistemàticament van afavorir al rei númida, fins i tot quan les seves pretensions eren injustificables. Sembla que la disputa es centrava al fèrtil districte d'Empòria, que finalment va quedar ocupar completament per Masinissa sobrepassant la tolerància romana que el va obligar a retirar-se almenys parcialment. Masinissa va enviar contingents per donar suport als romans a les guerres contra [[Filip V de Macedònia]], contra [[Antíoc III el Gran]], i contra [[Perseu de Macedònia]]. En l'ultima guerra ([[171 aC]]-[[168 aC]]) el contingent númida era sota el comandament de Misagenes, un dels fills de Masinissa. La seva política amb Cartago fou de tenir un partit intern que li era favorable, però que a mesura que la ciutat es va recuperar de la guerra va perdre influencia i el [[150 aC]] els principals dirigents del partit dit de Masinissa, esés a dir de fet proromà, foren desterrats pels demòcrates. Abans de declarar la guerra va enviar als seus fills [[Gulussa]] i [[Micipsa]] com ambaixadors a Cartago exigint que els desterrats foren cridats, però el partit democràtic nacionalista cartaginès dirigit per [[Àsdrubal (general III guerra púnica)\|Àsdrubal]], general en cap de la república, va refusar admetre als dos ambaixadors dins la ciutat, i encara els va empaitar quan ja marxaven i va matar alguns dels membres del seguici. ==Guerra de Masinissa==

Massinissa de Numídia: diferència entre les revisions