Nasir al-Din Kubača: diferència entre les revisions

A la mort de Muizz al-Din Muhammad el [[15 de març]] del [[1206]] el poder al [[Multan]] i [[Sind]] va passar al seu general Nasir al-Din Kubača que com altres governadors provincials es va sotmetre a un altra general, [[Aybak Kutb al-Din]] de [[Sultanat de Delhi|Delhi]] (del que era el gendre) com a cap suprem de l'Índia i al cap de poc temps fou confirmat com a virrei per la cort gúrida de [[Ghiyath al-Din Mahmud]] (que estava a [[Firuzkuh (gúrides) |Firuzkuh]]). La província de [[Panjab]] estava disputada per [[Tadj al-Din Yildiz]] de Gazni i per Nasir al-Din Kubača de Multan i Sind, el primer el sogre d'Aybak i el segon el gendre, però al mateix temps els seus potencials rivals pel domini de l'Índia. Es diu que Aybak, per provar la seva lleialtat, es va dirigir a Lahore on va rebre el títol de sultà el 25 o el [[27 de juny]] de 1206 sent reconegut per Nasir al-Din Kubača ([[Ibn al-Athir]] diu que només fou declarat lliure ja que abans era esclau i va rebre un diploma oficial que el feia ''malik'', esés a dir rei, però en el sentit de virrei del Hindustan). El Panjab va quedar en mans de Kubača. Poc temps després Tadj al-Din va expulsar a les forces de Nasir al-Din Kabača de la ciutat de [[Lahore]], però el general va avançar amb les seves forces des de Multan i va expulsar a Yildiz cap a [[Kirman]] a la vall del Khurram i durant sis setmanes va ocupar [[Gazni]], que va abandonar sent recuperada per Yildiz.