Diferència entre revisions de la pàgina «Partit polític»

m
Corregit: es -> és
m (Corregit: regim -> règim)
m (Corregit: es -> és)
|contingut= La '''partitocràcia''' és un [[neologisme]] utilitzat per definir la [[burocràcia]] dels partits polítics. Segons el filòsof [[Gustavo Bueno]] ''"la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit té sistemàticament d'atacar a l'altre"''. Així mateix, per a la teoria antiliberal, ''"la partitocràcia és aquella forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva"'', com ho va enunciar [[Gonzalo Fernández de la Mora]].<ref> Calero, 1982, p.54 </ref> <br />
És un terme que s'utilitza per designar el sistema de govern en el qual, tot i que teòricament es viu en [[democràcia]], els actors principals i únics del panorama polític són els grans partits polítics. Aquests a base d'un sistema democràtic es van alternant en el govern de forma consecutiva, coartant les possibilitats que els ciutadans expressin la seva voluntat real més enllà dels partits ja existents. }}
El 1903 [[Moisei Ostrogorski]] assenyalava que els partits representaven un obstacle per a la bona marxa de la democràcia.<ref>M. Ostrogorski: ''La démocratie et l’organisation des partis politiques''. Calman-Lévy. Paris, 1903.</ref> [[Roberto Michels]] apuntava el 1919 que era el funcionament dels partits, que definia com a oligàrquic i personalista, allò que no era democràtic.<ref>R. Michels: ''Les partis politiques''. Flammarion. Paris, 1919.</ref> I [[Max Weber]], des de posicions d’anàlisi favorables als partits, reflexionava també el 1919 sobre el fet que el poder dins els partits es trobés en mans dels permanents, esés a dir dels quadres o funcionaris a sou del partit i responsables de la continuïtat del treball a l’interior de l’organització, o fins i tot en mans d’aquelles personalitats que dominen personalment o financerament «l’empresa».<ref>M. Weber: ''El político y el científico''. Alianza. Madrid, 1967, versió castellana de l’original alemany ''Politik als Beruf, Wissenschaft als Beruf'', publicat el 1919.</ref>
 
A finals del segle XX es qüestionà el paper dels partits polítics, per part de molts sectors de la societat, s'imposà la d'idea que els partits polítics com a un instrument força obsolet i poc àgil per tal d’assolir l’ideal de la representació de la societat i continuar essent l’intermediari natural entre el sistema polític i l’espai de la ciutadania. Les crítiques cap als partits sorgiren de parts de la societat que reclamaven més transparència en els seus actes i activitats, més democràcia interna i l’abandonament d’una pràctica habitual, segons alguns, d’unes direccions proclius a perpetuar el seu poder en la lluita pel poder.<ref name="fundaciocampalans">Gabriel Colomé, ''[http://www.fundaciocampalans.com/archivos/revista/7_2.pdf El debat sobre la reforma dels partits polítics ]''</ref>
1.123.232

modificacions