Penyal d'Alhucemas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: distancia -> distància
m Corregit: es -> és
Línia 1:
[[File:Peñón de Alhucemas desde la costa marroquí.jpg|thumb|Penyal d'Alhucemas des de la costa marroquina]]
El '''penyal d'Alhucemas''' es una illa a la costa de [[Marroc]], a la [[badia d'Al-Hoceima]] entre els caps Quilates i Morro Viejo (segons els noms espanyols) a uns 800 metres de les platges de Sfiha i Souani. Forma part del conjunt anomenat [[illes Alhucemas]], que inclou també dos petits illots més propers a la costa, illa de la Mar i illa de Terra (Tierra). La seva superfície es de 1,5 hectàrees i la màxima altura esés 27 metres. La distància màxima (ESE a ONO) es de 175 metres i la major amplada es de 83 metres. Hi havia antigament un far de sisena classe. Els berbers anomenen el penyal Hayerat n Nekor.
 
Els romans anomenaren les illes ''Ad sex insulae''. El [[1560]] el sultà Muley Abdallah al-Galib Billah va cedir les illes Alhucemas a [[Felip II]] per fer-les servir de base en la lluita contra els turcs, però no hi va haver una ocupació permanent. El penyal fou posteriorment utilitzat com a base de pirates, fins que fou ocupat per una esquadra espanyola formada pels vaixells San Agustín i Sant Carlos, i dirigida pel príncep de Montesacro, el [[28 d'agost]] de [[1673]] . El [[1838]] els presoners polítics absolutistes al penyal es van revoltar i arrastrant a una part de la guarnició, van proclamar a En Carles; 280 homes van embarcar en dos vaixells mercants i van poder arribar a [[Oran]] on foren detinguts pels francesos i enviats a Toulon, retornat a Espanya l'equip militar. El [[1902]] França va reconèixer la sobirania espanyola sobre el penyal. El [[1921]] fou atacat per [[Abd el-Krim]].