Gujars: diferència entre les revisions

</ref> El [[640]]-[[641]] el viatger xinès Xuanzang (Hieun Tsang) descriu els regnes de ''Su-la-cha'' (identificat com [[Saurashtra]] o [[Gujarat]] i ''Kiu-che-lo'' (identificat com Gurjara) la capital del qual era [[Bhinmal]] o Bhinamala (''Pilo-mo-lo'', àrab Bilaman).<ref> James MacNabb Campbell i Reginald Edward Enthoven, Gazetteer of the Bombay Presidency, 1901</ref> El regne del Gurjara abraçava la regió entre [[Anhilwara]] i el [[Indus]], és a dir el [[Sind]], però els seus límits no es poden precisar.<ref> http://persian.packhum.org/persian/index.jsp?serv=pf&file=80201011&ct=90 Juzr or Jurz </ref> El regne dels Gurjara va durar del segle VI al XI i va tenir quatre clans dirigents: els [[Paramara]], els [[Pratihara]], els Chahamana o [[Chauhan]] i els [[Solanki]]. Si aquestos clans de casta rajput eren d'origen gujar esés discutit; el clan Agnikuka dels rajput podria tenir també el mateix origen.<ref> Horace Arthur Rose & Ibbetson, Glossary of the Tribes and Castes of the Punjab and North West Frontier Province, 1990, Asian Educational Services</ref> K. Jamanadas diu que el clan Pratihara dels rajputs descendeix dels gujars i que hi ha fortes indicacions de que no és el únic.<ref> K. Jamanadas, Decline And Fall Of Buddhism: [http://www.ambedkar.org/books/dob.htm A tragedy in Ancient India ] i {{citar web|url=http://www.ambedkar.org/books/dob8.htm|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}, Bluemoon Books, New Delhi </ref> D. B. Bhandarkar també considera als pratihares un clan derivat dels gujars; al llibre ''The Glory that was Gujardesh'' (1943), el gujar K. M. Munshi considerat que els [[Pratihara]], els [[Paramara]] i els [[Solanki]], foren clans originats en els gujars. Altres historiadors consideren que encara que els pratihara foren de casta gujar els Pratihara de [[Kannauj]] no eren gujars i per tant no hi va haver un imperi gujar a l'Índia del nord.<ref> Ramesh Chandra Majumdar, Readings in Political History of India, Ancient, Mediaeval, and Modern, 1976 </ref><ref> [http://dsal.uchicago.edu/reference/gazetteer/text.html?objectid=DS405.1.I34_V02_355.gif Imperial Gazetteer of India, vol. 2 ]</ref> És possible que els rajputs nadius adoptessin nom gujars quan van rebre feus dels sobirans gujars. Al segle XII una part dels gujars es van convertir al islam.<ref>[http://www.global12project.com/2004/profiles/clusters/8022.html The Gujar Rajasthani of South Asia]</ref> El rei principal fou Mihir Bhodja el Gran (836-890) dels Pratihara, quan l'Imperi tenia capital a [[Kanauj]]. Sota els chauhans, el rei més conegut fou Prithviraja de [[Delhi]] derrotat el [[1192]] a Taraori o Tarain (prop de [[Karnal]]) per Muizz al-Din Muhammad, virrei del [[Panjab]] i després ([[1203]]) sultà [[gúrida]].