Revisió del 05:13, 5 gen 2014 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu caràcters de control Unicode ← Edició anterior		Revisió del 01:30, 7 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: es autoproclamat President -> s'autoproclama president Edició següent →
Línia 21: Va ser Ministre de Finances durant el primer govern de [[Fernando Belaúnde Terry]] en [[1968]]. Després del [[cop d'estat]] de [[1968]], sota el comandament del General [[Juan Velasco Alvarado]], va ser nomenat [[cap de l'estat major]], càrrec que va exercir des de [[1969]] fins a [[1974]]. Va ser President del Consell de Ministres i va ocupar la cartera del Ministeri de Guerra (avui fusionat en el Ministeri de Defensa) durant els anys [[1974]] i [[1975]] i, des de febrer de 1975, va ser [[Comandant General de l'Exèrcit]]. En aquest càrrec va encapçalar el [[Tacnazo]], el [[29 d'agost]] de [[1975]], un incruent cop d'estat contra el President Juan Velasco Alvarado i l'endemà ess'autoproclama ~~autoproclamat President~~president de la República del Perú com a Cap d'Estat en la "Segona Fase" del Procés Revolucionari de les Forces Armades. Va ser recolzat per la [[CIA]] i els serveis secrets d'[[EUA]] que es trobaven instal·lats a [[Xile]] recolzant al dictador [[Augusto Pinochet]]. Davant la imminent invasió a Xile i la possible recuperació dels territoris d'[[Arica]] i [[Tarapacá]] pel Perú, va donar el cop d'estat a Velasco. La seva intenció declarada va ser la rectificació dels excessos comesos en les reformes socials i econòmiques desenvolupades pel seu predecessor. Finalment, el seu govern va convocar a eleccions generals per a la conformació d'una [[Assemblea Constituent]] per la pressió de les marxes i vagues de la població. Aquestes eleccions van comptar amb la participació de les forces polítiques del país, els qui van participar en l'elaboració de la [[Constitució]] de [[1979]].

Francisco Morales Bermúdez Cerruti: diferència entre les revisions