Àcid valproic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 4:
El seu nom [[IUPAC]] és àcid 2-propilpentanoic.
 
L'àcid valproic és un líquid a la [[temperatura d'una habitació]], però pot reaccionar amb una base com l'[[hidròxid sòdic]] per formar la sal valproat de sodi, la qual és un sòlid. L'àcid la sal o una mescla de tots dos (valproat de semisodi) es comercialitzen sota diverses marques comercials Depakote, Depakote ER, Depakene, Depakene Crono, Depacon, Depakine, Valparin i Stavzor.
==Història==
L'àcid valproic va ser sintetitzat primer per B.S. Burton l'any 1882 com un [[anàleg (química)|anàleg]] de l'[[àcid valèric]], que es troba de forma natural en la [[valeriana]].<ref>{{cite journal | author = Burton B.S. | year = 1882 | title = On the propyl derivatives and decomposition products of ethylacetoacetate | url = | journal = Am Chem J. | volume = 3 | issue = | pages = 385–395 }}</ref> L'àcid valproic és un [[àcid carboxílic]]. Fins a l'any 1962 Pierre Eymard no va descobrir per casualitat les seves capacitats anticonvulsives (en rates de laboratori).<ref>{{cite journal | author = Meunier H, Carraz G, Meunier Y, Eymard P, Aimard M | year = 1963 | title = Propriétés pharmacodynamiques de l'acide n-dipropylacetique | url = | journal = Therapie | volume = 18 | issue = | pages = 435–438 | pmid = 13935231 }}</ref>
 
El seu ús va ser aprovat per la [[FDA]] el 1978, el 1995 pel transtorn bipolar i trastorns maníaco-depressius i el 1996 per prevenir la migranya.
== Mecanisme d'acció ==
Tal com en la [[fenitoïna]] i la [[carbamazepina]], l'àcid valproic bloqueja els trets sostinguts i d'alta freqüència de les [[neurones]].<ref name=katzung>{{cita libro |apellidos= Katzung|nombre= Bertram G.|editorial= [[McGraw-Hill]]|título= Basic & Clinical Pharmacology|edición= 9|fecha= 2007|isbn= 0071451536|páginas= 569-570|capítulo= 24| urlcapítulo = |cita=}}</ref> Aquest fàrmac inhibeix la [[GABA transaminassa]] i la [[recaptació]] de GABA en les neurones. Per això se'l relaciona amb l'increment de [[GABA]] al [[cervell]], ja que aquest és un inhibidor de la secreció de [[neurotransmissors]]. Per tant si es disminueix el nombre de neurotransmissors que vdonaran una resposta a l'estímul, es podrà paliar la reacció en cadena que provocarà la crisi epilèptica.