Decret de l'Incendi del Reichstag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'església |
m Corregit: tan -> tant |
||
Línia 14:
L'autor de l'incendi va ser sentenciat a mort, i executat el gener de [[1934]]. Posteriorment es van jutjar tres búlgars en el cas, Georgi Dimitrov, Vasil Tanev and Blagoi Popov. El primer era l'organitzador del Komintern per l'Europa de l'Est.
L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avançades, que va guanyar el [[NSDAP]] amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit més gran a la cambra, però no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalició amb el [[DNVP]]. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de [[Adolf Hitler|Hitler]] es va enfrontar a la cambra presentant la [[Llei de Capacitació]], que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament durant quatre anys. Com la llei necessitava un recolzament de dos terços de la cambra, [[Ludwig Kaas]], del Partit Catòlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el propi partit i els acords amb l'[[església catòlica]] es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas civil– que
A l'abril de [[1933]] signà la llei per a la restauració del servei civil professional, que excloïa els [[jueu]]s de tot càrrec de l'administració de l'[[Estat]]. Igualment, Hindenburg no protestà per la purga feta dins el [[NSDAP]] el [[juny]] de [[1934]] contra els sectors d'esquerres del partit, com les [[Sturmabteilung]] (SA) d'[[Ernst Röhm]] o la facció de [[Gregor Straßer]], molts dels quals van morir en la [[Nit dels ganivets llargs]]. Després de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler també fou nombrat president de la República, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la [[República de Weimar]] i proclamar el [[Tercer Reich]], un Estat autoritari, antidemocràtic i centralitzat.
| |||