Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Escot Eriúgena»

m
Corregit: tan que Un -> tant que U
m (Corregit: tan que Un -> tant que U)
 
També planteja la divisió de la natura en les '''quatre espècies de la phýsis'''. Podem distingir aquella part de la natura que:
# No és creada, i és creadora. És Déu en tantant que UnU i [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], l'home en pot veure la seva obra, els seus efectes.
# És creada, i creadora. El lógos, les idees. Simbòlicament, [[Jesucrist]]. Es tracta d'un element propi de la mentalitat [[neoplatonisme|neoplatònica]], com en el cas de [[Plotí]]. En aquest àmbit regna el món de l'esperit i la llibertat. És remarcable el fet que no considera que les idees siguin per elles mateixes, sinó com a manifestacions de Déu: això suposa una crítica força dura a la Idea [[Plató|platònica]]. Forçant la interpretació de la teoria d'Escot Eriúgena, es podria discutir si l'home es troba aquí, però el seu lloc és a cavall entre la segona i la tercera, amb algunes interpretacions teològiques que col·loquen l'[[ànima]] com a segona espècie, i el cos de l'home com a tercera. En clau [[Agustí d'Hipona|agustiniana]], també és raonable situar l' ''homo interior'' com a segona espècie, i l' ''homo exterior'' com a tercera.
# És creada, però no creadora. És el món creat, visible. En aquesta espècie, regna la determinació de les coses.
1.123.332

modificacions