Hitler presidí un govern de concentració nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya, per bé que no esperaven que l'instrument que havia d'ésser el NSDAP es convertís en el subjecte de Poder. Al gabinet del nou govern, solament [[Hermann Göring]] i [[Wilhelm Frick]] eren ministres del [[NSDAP]]. Això no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer. Per consegüent, ni Hindenburg ni els socis de govern pogueren aturar la destrucció del marc institucional i democràtic de la República. D'altra banda, els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas civil– que tantant havien desitjat; no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant. El tret de sortida per a la retallada de drets i [[llibertat]]s fou l'[[incendi del Reichstag]], les causes del qual encara no s'han establert. Aquest incendi fou aprofitat per "desemmascarar" un cop d'estat del [[KPD]], per la qual cosa fou il·legalitzat. Els dirigents comunistes començaren a ésser internats a [[camp de concentració|camps de concentració]], com [[Camp de concentració de Dachau|Dachau]] el primer que s'obrí prop de [[Munic]]. Lentament, Hitler i els nazis anaren il·legalitzant la resta de formacions polítiques, àdhuc les de la dreta. A la fi, solament el [[NSDAP]] i les seves organitzacions romangueren legals al nou sistema. Hindenburg anà signant totes les lleis i decrets que destruïen la vella república i forjaven la [[dictadura nazi]]. A l'abril de [[1933]] signà la llei per a la restauració del servei civil professional, que excloïa els [[jueu]]s de tot càrrec de l'administració de l'[[Estat]]. Igualment, Hindenburg no protestà per la purga feta dins el [[NSDAP]] el [[juny]] de [[1934]] contra els sectors d'esquerres del partit, com les [[Sturmabteilung]] (SA) d'[[Ernst Röhm]] o la facció de [[Gregor Straßer]].
