Julia García-Valdecasas Salgado: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
| caption =
| data de naixement = [[29 de gener]] de [[1944]]
| lloc de naixement = [[Barcelona]],
| data de defunció = {{Data defuncio i edat|2009|2|5|1944|1|29}}
| lloc de defunció = [[Barcelona]],
| office = [[
| term_start = [[3 de setembre]] de [[2003]]
| term_end = [[17 d'abril]] de [[2004]]
Línia 16:
| successor = [[Jordi Sevilla Segura]]
| constituency =
| office2 = [[
| term_start2 = [[1996]]
| term_end2 = [[2003]]
Línia 34:
| footnotes =
}}
'''Julia García-Valdecasas Salgado''' ([[Barcelona]], [[29 de gener]] de [[1944]] - [[Barcelona]], [[5 de febrer]] de [[2009]]) fou una [[
==Biografia==
==Activitat política==
Membre del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], el president del govern [[José María Aznar López|José María Aznar]] la va nomenar [[Delegació del Govern espanyol a Catalunya|Delegada del Govern espanyol a Catalunya]] el maig de [[1996]]
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els [[moviments socials]], especialment contra el [[moviment okupa]] i l'[[moviment antiglobalització|antiglobalització]], associant-los en tot moment amb la ''kale borroka'' [[País Basc|basca]].<ref name=fdez165-167/> Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.<ref name=fdez165-167/> En altres casos, s'obstinà a vincular l'[[Esquerra independentista]] catalana amb l'[[Esquerra abertzale]] basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del [[barri de Gràcia]] de [[Barcelona]] de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]]. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional espanyola]] davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3922619/20110826/gracia-josep-mayoral.html |títol= Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |editor= Vilaweb.cat |data= 26 d'agost 2011 |consulta= 8/1/2014}}</ref>
En les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals]] del [[14 de març]] de [[2004]] va ser escollida [[diputada]] per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés de Diputats]]. Va renunciar a l'escó de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any [[2006]] (patia la malaltia degenerativa atròfia multisistema) i es retirà de la política activa. El [[5 de febrer]] de [[2009]] morí a [[Barcelona]] a causa d'aquesta mateixa [[malaltia]].<ref>[http://www.3cat24.cat/noticia/358564/politica/Mor-lexdelegada-del-govern-espanyol-a-Catalunya-Julia-Garcia-Valdecasas Mor l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas], 3cat24.cat, 5 de febrer 2009 (data d'accés: 05-02-09).</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |títol= Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial |url= http://www.viruseditorial.net/plantillas_libros/libro_big.php?id=69&tabla=libros&Cr%F2niques%20del%206|David%20Fern%E0ndez |editorial= Virus editorial |edició= 1a edició |lloc= Barcelona |any= 2006 |isbn= 978-84-96044-80-7 |ref=fernandez}}
== Enllaços externs ==
Linha 53 ⟶ 58:
{{Inicia taula}}
{{S-off}}
{{Filera de successions|títol=[[
{{Filera de successions|títol=[[Ministeri
{{Finalitza taula}}
|