Generalitat de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 60:
La Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les [[Corts Catalanes|Corts Reials Catalanes]], les quals, durant el regnat de [[Jaume I|Jaume I el Conqueridor]] (1208-1276), es reunien convocades pel [[rei]] com a representatives dels estaments socials de l'època. Sota [[Pere II el Gran]] (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'obligà a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que les componien: l'[[braç eclesiàstic|eclesiàstic]] (clerecia), el [[braç militar|militar]] (noblesa) i el [[braç popular|popular]] o cambra reial ([[Localitat|viles]] i [[ciutat|ciutats]] sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya".
El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les [[Corts de Montsó (1289)|Corts celebrades a Montsó (l'Aragó) l'any 1289]], quan és designada una "[[Diputació del General]]", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al [[rei]] a petició seva.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sánchez de Movellán Torent |nom=Isabel |títol=La Diputació del General de Catalunya: 1413-1479 |url=http://books.google.es/books?id=ZOn5mac3WOcC&pg=PA466&dq=diputaci%C3%B3+del+general+1289&hl=ca&sa=X&ei=kobiUd2DJ-He7AaS_ICoBQ&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=diputaci%C3%B3%20del%20general%201289&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2004 |pàgines=466 |isbn=8472837505}}</ref> Aquest impost es coneixia popularment com '''Drets de General''' o '''[[generalitats]]''', nom que es va exportar a França on es van crear les ''Généralités'', districtes fiscals. Amb el temps el nom oficiós de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputació del General.
===La Generalitat medieval===
| |||