Hispània Tarraconense: diferència entre les revisions

La '''Tarraconense''' (en [[llatí]]: '''''Provincia Hispania Tarraconensis''''') va ser una [[província romana]] de la [[Diòcesi Hispaniarum]] amb capital a [[Tàrraco]] (Tarragona) en l'època del [[Baix Imperi Romà]] (284-486). La Tarraconense fou creada durant la [[Reformes de Dioclecià|reforma provincial de l'emperador Dioclecià]] (284-305), quan l'antiga ''[[Hispania Citerior]]'' fou dividida en tres províncies: la ''Gallaecia'', la ''Cartaginensis'' i la ''Tarraconensis''. La Tarraconense limitava al sud amb la Cartaginensis, a l'est amb la Gallaecia, i al nord amb l'Aquitània i la Narbonensis. El límit meridional de la Tarraconense quedà fixat al nord Sagunt, fent-lo coincidir amb la frontera del [[convent jurídic Tarraconense]]. Després de la conquesta visigoda d'Hispània la Tarraconense esdevingué una província del [[regne dels Visigots]], situació que es perllongà fins al 713. A partir d'aleshores la província fou conquerida pels àrabs durant la [[conquesta musulmana de Catalunya|invasió musulmana d'Hispània]] i el territori aproximat de l'antiga Tarraconense fou anomenat ''[[Ath-Thaghr al-Alà]]'' (Frontera Superior). Així mateix cal tenir present que els historiadors a vegades també denominen Tarraconense a l'antiga província romana denominada oficialment ''[[Hispania Citerior]]''. <ref>Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0065288&BATE=la%2520Tarraconense Tarraconense]</ref>