Joan Garcia Oliver: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza plantilles de referències
→‎Infantesa i família: un paràgraf nou
Línia 11:
 
Durant tres anys i amb només onze anys, en Joan Garcia va començar a treballar de mosso a casa els Lluís Quer per un duro al mes. A finals de 1914 i cansat de la feina rutinària, decideix viatjar fins a França a buscar feina, malgrat tenir coneixements elementals autodidàctics de [[francès]]. Quan era prop de la frontera i sense diners, s'adona que això no havia estat una bona pensada i se'n va tornar a Reus. Posteriorment, treballaria transitòriament en diversos restaurants. Primer, de xerric de cuina a la fonda La Nacional per quatre duros al mes, després al restaurant Sport Bar per una pesseta diària i finalment, a l'Hotel Nacional de Tarragona per deu duros al mes. Amb quinze anys, decideix traslladar-se a [[Barcelona]] a trobar feina i comença treballant de cambrer a La Ibérica del Padre i posteriorment, a la fonda de segona classe Hotel Jardín.<ref name="infantesa"/>
 
=== Presa de consciència social ===
 
A Barcelona, el jove Garcia i Oliver es troba amb un moment de gran agitació social i de intensa [[sindicalisme|lluita sindical]]. Oliver va viure com a observador la [[Vaga general espanyola de 1917|vaga general de 1917]], que significava la seva segona experiència en un conflicte social. Cansat de la seva feina de cambre a l'Hotel Jardín, l'abandona i comença a treballar al bar restaurant Las Palmeras del [[mercat de la Boqueria]]. La primavera de 1918 va iniciar un treball de temporada de cambrer a la Colònia Puig de [[Montserrat]] i, després de la finalització d'aquesta, a l'Hotel Restaurant La Española al carrer de la Boqueria. És en aquesta darrera feina, que comença a assistir a les conferències de la Societat de Cambrers L'Aliança que es feien al carrer Cabanyes.<ref name="adolescencia">[[#ale08|Lluís Alegret 2008]], pàg. 45-57</ref>
 
=== Anarcosindicalisme ===