Gabriel Balart i Crehuet: diferència entre les revisions

A set anys va començar a estudiar solfeig, piano i violí amb Francesc Sala. Posteriorment, Antoni Pasarell li ensenyà composició i violí. El 1842 anà a París, a ampliar la seva formació <ref name="necrologica">{{ref publicació|nom=J.|cognom=Roca y Roca|títol=Necrológica|publicació=La Vanguardia|data=9 Julio 1893|pàgina=4|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1893/07/09/pagina-4/33422087/pdf.html}}</ref> amb [[Jean-Delphin Alard]], estudiant Harmonia amb [[Victor Dourlen]] i Contrapunt, Fuga i Composició amb l'operista italià [[Michele Carafa]]; hi obtingué el Premi Extraordinari del Conservatori. A l'any 1849 es traslladà a Milà, on conegué la música escènica de l'època i es féu càrrec de la direcció del "Teatro Re", un dels millors teatres d'òpera de l'època. S'establí definitivament a Barcelona el 1853, i es dedicà a l'ensenyament; també dirigí òperes, tant a Barcelona com a Madrid.

Dirigí l'estrena de l'obertura de l'òpera ''[[Rienzi]]'', de [[Richard Wagner]] al [[Liceu]] de Barcelona el 6 de febrer del 1874. A l'any 1886 cessà la seva producció com a compositor, de resultes d'haver estat nomenat professor d'harmonia i composició al [[Conservatori del Liceu]] de Barcelona. Més endavant esdevingué el segon director en la història de la institució, en reemplaçar-hi en [[Marià Obiols i Tramullas|Marià Obiols]]; conservà el càrrec fins a la mort. Tingué per alumnes <ref name="necrologica"/> una diversitat de futurs grans professionals: el seu successor en la direcció del conservatori, [[Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach|Sànchez i Cavagnach]], [[Antoni Nicolau i Parera|Antoni Nicolau]], Francisco Rialp, hoy profesor en Londres, Vicente[[Vicenç Negrevernis]], Francisco[[Joaquim GarcíaMaria Vilamala,Vehils Joaquíni MaríaFuchs|Joaquim Maria Vehils]], [[Domènec Sànchez i Deyà|Domènec Sànchez]], Luis Bressonier, Manuel Salvat, [[Joan Escalas i Feliu|Joan Escalas]], Lorenzo[[Màrius Bau,Calado Marioi Colom|Màrius Calado]]...

{{referències|21}}