Diferència entre revisions de la pàgina «Julia García-Valdecasas Salgado»

Filla de [[Francisco García-Valdecasas]], antic rector de la [[Universitat de Barcelona]], va estudiar [[farmàcia]] en aquesta universitat, i entre [[1969]] i [[1979]] va ser titular d'una oficina de farmàcia a Barcelona. L'any [[1980]] va ingressar al Cos d'Interventors i Auditors de l'Estat per oposició, i entre [[1990]] i [[1994]] fou presidenta de l'Associació Nacional d'Interventors. Durant la [[dècada de 1990]] va formar part de la Junta del [[Reial Club Deportiu Espanyol]].<ref name=fdez165-167>[[#fernandez|Fernàndez, pàgs. 165-167]]</ref> Es casà amb Jaime García Añoveros (fundador d'[[Unió del Poble Navarrés|UPN]])<ref name=fdez165-167/> i tingué tres fills.
 
== Activitat política ==
=== Delegada del Govern espanyol a Catalunya ===
Membre del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], el president del govern [[José María Aznar López|José María Aznar]] la va nomenar [[Delegació del Govern espanyol a Catalunya|Delegada del Govern espanyol a Catalunya]] el maig de [[1996]] i ocupà aquest càrrec fins a l'agost de [[2003]], moment en elsubstitució qual va ser nomenadade [[MinisteriMiguel d'AdministracionsSolans Públiques d'Espanya|Ministra d'Administracions Públiques d'EspanyaSoteras]]., Vaconvertint-se seraixí en la primera dona Delegadaque delocupava Governaquest a Catalunya i la primera dona Ministra d'Administracions Públiquescàrrec.
 
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els [[moviments socials]], especialment contra el [[moviment okupa]] i l'[[moviment antiglobalització|antiglobalització]], associant-los en tot moment amb la ''kale borroka'' [[País Basc|basca]].<ref name=fdez165-167/> Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.<ref name=fdez165-167/> En altres casos, s'obstinà a vincular l'[[Esquerra independentista]] catalana amb l'[[Esquerra abertzale]] basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del [[barri de Gràcia]] de [[Barcelona]] de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]]. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional espanyola]] davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3922619/20110826/gracia-josep-mayoral.html |títol= Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |editor= Vilaweb.cat |data= 26 d'agost 2011 |consulta= 8/1/2014}}</ref> Un dels casos més sonats fou el comentari proferit a la sentència 101/99 del Jutjat Penal núm. 4 de Barcelona en la que es deia que «els informes de la policia semblaven redactats per la desapareguda [[Brigada Político-Social]] del [[Franquisme]]"».<ref>{{ref-web |url= http://www.nodo50.org/criminalizacion_mov_sociales/dossier_barna.htm |títol= Que nos dejen en paz. Movimientos sociales, represión y montajes policiales |editor= Nodo50.org |llengua= castellà |consulta= 8/1/2014}}</ref><ref name=fdez165-167/> Quan abandonà el càrrec al cap davant de la delegació del govern espanyol acumulava un saldo repressiu que s'apujava a més de 700 detencions en set anys.<ref name=fdez165-167/>
 
El [[9 d'octubre]] de [[2001]], el Jutjat d'instrucció núm. 22 de Barcelona va admetre a tràmit, després que la rebutgés el [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]] (TSJC), una querella criminal presentada per setanta organitzacions (partits, sindicats i ONGs) en contra seva. L'acusió l'assenyalava com a responsable política dels danys i lesions ocasionats en els incidents de la manifestació antiglobalització contra el [[Banc Mundial]], ja que es va identificar que els esvalotadors que provocaren destroses al carrer eren policies de paisà. L'acte va acabar amb vint-i-dos detinguts, setze dels quals van sortir en llibertat sense càrrecs i sis, amb càrrecs. La querella també acusava al [[sotsdelegat del Govern espanyol a Barcelona]] [[David Bonet]], el comissari de la Brigada d'Informació de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]] Ángel Artregui, el comissari del grup operatiu d’e la Unitat d'’Intervenció Policial del mateix cos, Silverio Blanco, i els antiavalots i agents de paisà que van intervenir en la manifestació.<ref name="querella">{{ref-web |url= http://www.laxarxa.com/noticia/el-jutge-admet-a-tramit-la-querella-contra-valdecasas |títol= El jutge admet a tràmit la querella contra Valdecasas |editor= LaXarxa.com |data= 9 de novembre 2001 |consulta= 9/1/2014}}</ref>
En les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals]] del [[14 de març]] de [[2004]] va ser escollida [[diputada]] per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés de Diputats]]. Va renunciar a l'escó de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any [[2006]] (patia la malaltia degenerativa atròfia multisistema) i es retirà de la política activa. El [[5 de febrer]] de [[2009]] morí a [[Barcelona]] a causa d'aquesta mateixa [[malaltia]].<ref>[http://www.3cat24.cat/noticia/358564/politica/Mor-lexdelegada-del-govern-espanyol-a-Catalunya-Julia-Garcia-Valdecasas Mor l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas], 3cat24.cat, 5 de febrer 2009 (data d'accés: 05-02-09).</ref>
 
Abandonà el càrrec al capdavant de la delegació del govern espanyol l'agost de [[2003]], essent substituïda per [[Susanna Bouis Gutiérrez]]. El saldo repressiu durant els set anys de mandat pujava a més de 700 detencions.<ref name=fdez165-167/>
 
=== Ministra d'Administracions Públiques ===
En les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals]] del [[14 de març]] de [[2004]] va ser escollida [[diputada]] per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés de Diputats]] en representació del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]. Dies després, va ser nomenada [[Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya|Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya]] essent la primera dona que ocupa aquest càrrec ministerial.
 
== Mort ==
En les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals]] del [[14 de març]] de [[2004]] va ser escollida [[diputada]] per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés de Diputats]]. Va renunciar a l'escó de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any [[2006]] (patia la malaltia degenerativa atròfia multisistema) i es retirà de la política activa. El [[5 de febrer]] de [[2009]] morí a [[Barcelona]] a causa d'aquesta mateixa [[malaltia]].<ref>[http://www.3cat24.cat/noticia/358564/politica/Mor-lexdelegada-del-govern-espanyol-a-Catalunya-Julia-Garcia-Valdecasas Mor l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas], 3cat24.cat, 5 de febrer 2009 (data d'accés: 05-02-09).</ref>
 
== Referències ==
49.017

modificacions