Josep Llorens i Artigas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Retorn a Catalunya (1941): desamb |
Robot estandarditza plantilles de referències |
||
Línia 21:
{{Cita|Li vaig donar el nom d'Agrupació Courbet sense cap intenció artística ni política, sinó tan sols perquè era un nom curt i sonava bé a l'orella. L'únic objectiu que ens proposàvem era formar un grup i aconseguir que ens permetessin exposar les nostres obres.<ref name)="cita artigas">, Francesc Miralles, ''Llorens Artigas. Catàleg d'obra'' (s.n.: Fundació Llorens Artigas i Edicions Polígrafa, 1992), p. 16</ref>}}
Llorens i Artigas fou secretari l'Escola Superior de Bells Oficis de Galí entre [[1922]] i [[1924]], any en què s'instal·là definitivament a París.<ref>{{
=== A París (~1924-1939) ===
Línia 46:
=== Trasllat a Gallifa. Darrera etapa (1951-1980)===
[[File:Artigas Miró - Femme et oiseau.JPG|thumb|''Femme et oiseau'' (Dona i ocell) d'Artigas - Miró (1962), que anys més tard serví com inspiració de l'obra [[Dona i Ocell]]]]
L'any 1951, l'artista i la seva família van traslladar-se a [[Gallifa]] per instal·lar-se al lloc conegut com El Racó, on disposà de tres forns ceràmics de llenya, cadascun amb un nom propi d'especial significació per l'artista: [[Nikosthenes]], en honor al ceramista grec del segle VI aC; [[Dinastia_Song|Song]], com un tribut a la dinastia xinesa, la qual va millorar substancialment l'art de la ceràmica,<ref>{{
Entre 1953 i 1956, Llorens i Artigas i Miró tornaren a treballar plegats a Gallifa, acompanyats pel fill del primer, [[Joan Gardy Artigas]] (París, 1938), que continuà la tradició familiar de ceramista i rellevà al seu pare quan la malaltia i l'edat l'impediren encarregar-se dels forns. Un gran exemple de la col·laboració d'aquesta època és el Laberint de la [[Fundació_Maeght|Fundació Maeght]] de [[Saint-Paul_de_Vence|Sant Pau de Vença]].<ref name="laberint">, Joan Punyet Miró, Joan Gardy Artigas, Cristina Calero Fernández, ''Joan Miró, Josep Llorens Artigas. Ceramics. Catalogue raisonné'' (s.l.: Daniel Lelong, Successió Miró, 2007), p. 10, 13</ref> L'any 1962 Miró i Josep Llorens Artigas realitzaren l'escultura ''Femme et oiseau'', de més de 3 metres d'alçada, que uns 20 anys més tard serviria com inspiració per realitzar ''[[Dona i Ocell]]".<ref>La Vanguardia, 22 abril 1993, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1993/04/22/pagina-44/34727318/pdf.html La cerámica, segunda gran muestra del centenario de Miró]</ref>
| |||