Ítaca: diferència entre les revisions

96 octets eliminats ,  fa 8 anys
Vathí
(Vathí)
{{vegeu| l'illa de Grècia| Ithaca (Nova York)}}
'''Ítaca'''<ref name="Ovidi">{{ref-llibre |cognom=Ovidi Nasó |nom=P. |coautors=Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra |títol=Les Metamorfosis, V. III |url=http://books.google.cat/books?id=5YSulusACJcC&pg=PA2&dq=metamorfosis+ovidi+fundaci%C3%B3+metge&hl=ca&ei=bix6TJ_AM5Kd4AbptoTIBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1932 |isbn= }} p. 69 </ref> (grec ''Itháka'', llatí '''Ithaca''') és una illa de [[Grècia]], situada a l'est de [[Cefalònia]] a les [[illes Jòniques]], famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'[[Homer]] a l'[[Odissea]]: hi va néixer [[Acamènides]] i [[Odisseu]], l'heroi mitològic i va contraure matrimoni amb [[Penèlope]]. Formava part de la [[prefectures de Grècia|prefectura]] de [[prefectura de Cefalònia|Cefalònia]], però a partir de l'1 de gener de 2011 aquesta prefectura es va dividir en dues [[unitats perifèriques de Grècia|unitats perifèriques]] segons el [[programa Cal·lícrates]]: la unitat perifèrica d'Ítaca i la de Cefalònia.
 
[[Fitxer:Kefallonia IthakiWW.jpg|thumb|right|Ítaca des d'un satèl·lit.]]
'''Ítaca'''<ref name="Ovidi">{{ref-llibre |cognom=Ovidi Nasó |nom=P. |coautors=Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra |títol=Les Metamorfosis, V. III |url=http://books.google.cat/books?id=5YSulusACJcC&pg=PA2&dq=metamorfosis+ovidi+fundaci%C3%B3+metge&hl=ca&ei=bix6TJ_AM5Kd4AbptoTIBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1932 |isbn= }} p. 69 </ref> (grec ''Itháka'', llatí '''Ithaca''') és una illa de [[Grècia]], situada a l'est de [[Cefalònia]] a les [[illes Jòniques]], famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'[[Homer]] a l'[[l'Odissea]]: hi va néixer [[Acamènides]] i [[Odisseu]], l'heroi mitològic i va contraure matrimoni amb [[Penèlope]]. Formava part de la [[prefectures de Grècia|prefectura]] de [[prefectura de Cefalònia|Cefalònia]], però a partir de l'1 de gener de 2011 aquesta prefectura es va dividir en dues [[unitats perifèriques de Grècia|unitats perifèriques]] segons el [[programa Cal·lícrates]]: la unitat perifèrica d'Ítaca i la de Cefalònia.
 
== Geografia==
== Superfície i població ==
 
Té una longitud de 25 km entre els caps Agios Nicolaos, Exoge i Melissa (al nord-est, nord-oest i nord) i el cap Agios Ioannis i Agios Andrea (al sud-est i sud-oest) i uns 6 o 7 km d'amplada i la seva superficie és de 110 km². La població és d'un 3.200 habitants.
 
A la part oriental de l'illa té el golf de Molo o Molous que quasi la divideix en dos parts unides per un istme al qual hi ha les ruïnes d'[[Aetos]] (grec Aëtós en grec), conegut com a Castell d'Ulisses. La muntanya principal esés l'Anoge o Anoghi, a la part [[nord]], probablement el Neriton d'Homer i el Neritos de Virgili, al peu de la qual éshi ha la vila d'Anoghi. La capital es Vathy oés Bathy[[Vathí]] (probablement l'antiga ''Crocyleia'').
 
L'antiga capital era Aetos i més tard el port de Polis, al nord-oest. A la ciutat d'Exoge hi ha unes construccions del període clàssic que els habitants anomenen l'Escola d'Homer. La font d'Arethusa, esmentada per Homer, és identificada amb una font del sud-est de l'illa anomenada Korax. El rierol de Dexia o el de Skhinos, representen probablement l'homeric port de ''Phorcys'' al sud del golf de Molo. En aquest golf la cova del puig Stephanos o Merovgli es probablement la cova de les Nimfes (''Marmarospilia'') on els [[fenicis]] van deixar [[Ulisses]], i es troba a uns 3 km al nord-oest de VathyVathí. No lluny d'aquesta ciutat, a Perahori (al sud), hi ha el monestir dels Arcàngels, i més al nord, a 600 metres d'alçada, el monestir de [[Kathara]] des on es veuen les muntanyes d'Acarnània. A la costa nord-occidental hi ha el llogaret de Stavros a la badia de Polis i la cova de Loizos on s'han fet troballes del tercer mil·lenni. Un quilòmetre al nord es troba Pilikata, i al nord la badia Afales, a l'est de la qual hi ha la badia de Frikes amb els llogaret de Frikes i tot seguit el de Kioni (costa nord-est).
 
== Història ==
[[Fitxer:North ithaca.jpg|thumb|right|El nord d'Ítaca des del Mont Aetos. ]]
La llegenda fa derivar el seu nom de l'heroi epònim Ithacos. Fou habitada al quart mil·lenni aC segons uns gravats trobats a Pilikata; unes altres troballes en aquest lloc i la Cova de Loizos es poden datar entre el 3000 i el 2000 aC. Vers l'any [[1000 aC]] el regne d'Ítaca dominava les altres illes jòniques i la costa d'[[Acarnània]]. L'exhauriment del sol va provocar la seva decadència i es va despoblar sobretot el sud. El 180 aC fou inclosa a la província romana d'[[Il·líria]]
La llegenda fa derivar el seu nom de l'heroi epònim Ithacos.
 
Fou habitada al quart mil·lenni aC segons uns gravats trobats a Pilikata; unes altres troballes en aquest lloc i la Cova de Loizos es poden datar entre el 3000 i el 2000 aC. Vers l'any [[1000 aC]] el regne d'Ítaca dominava les altres illes jòniques i la costa d'[[Acarnània]]. L'exhauriment del sol va provocar la seva decadència i es va despoblar sobretot el sud.
 
El 180 aC fou inclosa a la província romana d'[[Il·líria]]
 
[[Fitxer:South ithaca.jpg|thumb|right222px|Vathy[[Vathí]], la capital d'Ítaca.]]
 
Sota el domini bizantí es va construir un port conegut com a Polis o Jerusalem que va quedar cobert de sorra després d'un terratrèmol el [[967]]. El [[1086]] es van presentar els primers pirates normands; els normands van conquistar l'illa el [[1185]] i va passar en feu a la família [[Orsini]] i després als [[Tocco]]. Ítaca va seguir per tant les vicissituds de la veïna [[Cefalònia]].
 
==Notes==
<references />
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Ulisses]]Guerra ode [[OdisseuTroia]]
*[[L'Odissea]]
*[[Guerra de Troia]]
 
{{coord|38|22|N|20|43|E|type:adm2nd_region:GR_source:elwiki|display=title}}
244.467

modificacions