Can Mir (Palma): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 11:
En el pati hi havia una petita canal que era emprada com dutxa, a més de quatre clots que es feien servir com a excusats. La nau central tenia el sòtil sostengut per columnes i el trispol era de terra. Només hi havia dos passadissos de ciment que els presos anomenaven <nowiki>''es born''</nowiki>. En els moments de més tensió les persones retengudes es passejaven per aquest espai per tranquil·litzar-se.
== Activitats dels presos ==
La vida penitenciària no difereia massa de la de qualsevol centre de reclussió. A les vuit del matí despertaven els detinguts, tocant un xiulet. Com a berenar es repartía una cullarada de xocolata, juntament amb un bocí de pa, o be de llet, bastant aigualida. A les dotze de migdia es dinava. Per a dinar menjaven generalment, boniatos bullits, cuinats de llegums, patates, etc.
A les ser del capvespre se sopava, també d'algun boniato bollit, i, també en aquesta hora era freqüent que es procedís a un recompte. Devers les nou del vespre el presos acabaven la jornada, i havien de dormir, a terra, amb una màrfega, la nau era deixada en penombra, per tal que els vigilants poguessin controlar els moviments dels detinguts.
Les condicions higièniques eren dolentes. Eren molt freqüents les xinxes, polls, puces, i altres paràsits. Una dolència molt corrent sens dubte deguda a les condicions dels menjars, eren les inflamacions bucals, mal de queixal. A la presó hi havia un metge però els seus serveis no eren massa sol·licitats a causa dels pocs mitjans que disposava.
Els guàrdies falangistes, vestits amb camisa blava i gorra de plat, estaven a les ordres d'un oficial de presons, director del centre. Dos varen ser els directors: Antoni Canyelles i Simó Fullana. Diferents fonts indiquen que el tracte donat als presoners, dins la duresa penitenciària, no era massa dolent. A emés dels guardians, s'encarregaven de la vigilància militars que patrullaven per damunt el pati. Aquests soldats -la majoria de reemplaçament- no podien tenir cap relació amb els reclusos. Quan un pres cometía una falta o les autoritats dels centre consideraven que la seva conducta no era disciplinada, se'l conduïa a la cel·la de càstig, que era una petita cambra de set o vuit metres quadrats, i allà restava a règim de pa i aigua durant deu o dotze dies.
Als primers mesos la disciplina era més dura. El Nadal de 1936, per primera vegada -senyalan diferents fonts- donaren arròs per a dinar, i sembla que també, a partir de primers de gener, autoritzaven visistes de familiars. Les visites tenien lloc, a la part posterior de l'edifici, Existía un passadís, de setanta centimetres d'amplària, amb reixes a cada costat. A una banda es col·locava el pres, i a l'altra la familia. Un guardia, passejava pel mig, escoltant les converses. En aquest període també es va permetre que els familiars duguessin als detinguts menjar, pots de llet, que servíen per a substituir l'infecte ranxo.
== Referències ==
| |||