Hussites: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref
+ Ref
Línia 43:
L'inici de la [[Reforma protestant]] de [[Martí Luter]] fou benvinguda pels clergues utraquistes: el mateix Luther se sorprengué de les grans coincidències que tenia amb el pensament de Hus. No obstant, això, alguns clergues utraquistes no es mostraren d'acord amb la Reforma i es donà un cisma entre ells: una part en tornà a l'obediència de Roma, mentre que d'altres s'integraren a la [[Unitas Fratrum]] de 1457.
 
Sota [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic]], l'assemblea de Bohèmia promulgà la '''Confessio Bohemica''', acceptada per luterans, reformats i Germans Bohemis, que constituí el començament del final del moviment hussita. Després de la [[Batalla de la Muntanya Blanca]] (8 de novembre de 1620), l'[[Església Catòlica Romana]] es reestablí amb força a Bohèmia i Moràvia, canviant-hi les condicions religioses.<ref>{{CitacióRef-llibre |cognom=Picken |nom=Stuart D. B. |títol=Stuart D. B. Picken |url=http://books.google.es/books?id=gVjh-fngqXMC&pg=PA103&dq=hussite+white+mountain+catholic&hl=ca&sa=X&ei=qPjOUrWGIOiO7AbHtICQCA&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=hussite%20white%20mountain%20catholic&f=false |llengua=anglès |editorial=Scarecrow Press necessària|data=octubre2011 de|pàgines=103 2013|isbn=0810874717}}</ref> Els líders i membres de la Unitas Fratrum van haver d'escollir entre l'exili o continuar practicant la seva fe en secret. Molts, com [[Jan Amós Comenius]], marxaren a estats del nord-oest d'Europa, com els [[Països Baixos]], o a estats alemanys on podien continuar practicant-la: la comunitat establerta a [[Herrhut]] (Alemanya) donà origen en 1727 a l'[[Església Morava]]. De les comunitats que restaren, la més gran fou la de Lissa ([[Leszno]], Polònia) i alguns grups aïllats a Moràvia.
 
Avui dia, l'[[Església Hussita Txeca]] es proclama com a successora de la tradició hussita.{{Citació<ref necessària|dataname=octubre"Nĕmec">Nĕmec, deLudvík 2013}}"The Czechoslovak heresy and schism: the emergence of a national Czechoslovak church," American Philosophical Society, Philadelphia, 1975, ISBN 0-87169-651-7</ref>
 
== Referències ==