Neoplatonisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Redundant |
|||
Línia 17:
A més a més, també cal mencionar a [[Hipàtia]], una de les poques dones destacables en la filosofia antiga, filòsofa neoplatònica d'un cert prestigi, dona sàvia i erudita, morta en el [[415 aC]] a mans de cristians a [[Alexandria]]. També es poden mencionar [[Simplici (filòsof)|Simplici]] i [[Damasci]], els darrers neoplatònics, que veieren amb disgust com l'escola neoplatònica fou prohibida i tancada el [[529 aC]] per ordre de [[Justinià I]]. Donat aquest fet, l'escola neoplatònica es dispersà, i la doctrina de l'escola sobrevisqué durant alguns anys gràcies a alguns pensadors aïllats.
Amb el temps, però, les doctrines neoplatòniques trobaren una certa continuïtat a mans de pensadors cristians posteriors, sobretot [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]]. Pensadors de la [[patrística]], de l'[[escolàstica]], del [[renaixement]], etc.,<ref>{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/abstraccio_pintura_mural|consulta=10 gener 2014|títol=L'abstracció en la pintura mural|editor=Romànic Obert}}</ref> seguiren algunes de les doctrines neoplatòniques, que llegien amb molt d'interès, si bé les seves interpretacions estaven sempre molt condicionades per les exigències de la religió cristiana.
Més en l'actualitat, en el [[segle XIX]], és indubtable que el neoplatonisme deixà una marca important en el pensament de [[Hegel]] i els romàntics. En la seva teoria dialèctica del saber absolut, Hegel menciona explícitament, en algunes ocasions, els encerts que, per a ell, tenia la filosofia neoplatònica, en especial Procle.
== Referències ==
{{referències}}
{{Commonscat}}
| |||