Grau Celsius: diferència entre les revisions

El 1742 l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744) va crear originalment una versió inversa de l'escala de temperatura Celsius modern per al qual va representar el punt zero d'ebullició de l'aigua i cent representar el punt de congelació de l'aigua. En el seu document d'observacions de dos graus en un termòmetre persistents, va explicar els seus experiments que mostren que el punt de fusió del gel era essencialment afectada per la pressió. També va determinar amb precisió notable com l'aigua en el punt d'ebullició varia en funció de la pressió atmosfèrica. Va proposar que el zero en la seva escala de temperatura (aigua de punt d'ebullició) es calibrés en la pressió mitjana baromètrica a nivell del mar. Aquesta pressió es coneix com una atmosfera estàndard. (CGPM 10 El BIPM és definida després d'una atmosfera estàndard a la igualtat de 1.013.250 Dinas per centímetre quadrat (101.325 kPa))

 

 

Des de la seva creació en 1750 va ser denominat grau centígrad (el seu símbol era ºc, en minúscula). Però el 1948 es va decidir el canvi en la denominació oficial per evitar confusions amb una unitat d'anglesa també denominada grau centígrad, encara que la denominació grau centígrad, i fins i tot grau, es continua utilitzant incorrectament en l'ús col·loquial. <ref>Entre les trois termes (« degré centigrade », « degré centésimal », « degré Celsius ») proposés pour désigner le degré de température, le Comité international a choisi