Mokha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: trafic -> tràfic |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 5:
Els autors clàssics l'esmente com ''Muza''. Apareix a [[Plini el Vell]],<ref>Història Natural, VI, 26, 9</ref> al ''Periplus'' de la mar Eritrea, i a [[Claudi Ptolemeu]].
El primer diu que a 30 dies després de sortir de [[Berenice (ciutat)|Berenice]] hi havia ''Okelis'' (o ''Ocelis'') i
L'autor anònim del Periple esmenta 11 vegades ''Muza'', 8 ''Kane'' (''Cane'' o ''Cana'' o ''Kana'' = Bir Ali) i 7 vegades ''[[Adulis]]'' a la costa africana; descriu la situació del port i diu que a tres dies cap a l'interior i havia ''Saue'' (Sawa, moderna [[al-Sawda]]) capital de la província de ''Mapharitis'' (avui [[Maafir|Ma'afir]]; a les inscripcions sudaràbigues ''Sharabi-al-Sawa'') que la rodeja i on resideix el governador (tirà <red> el càrrec seria equivalent al de ''qayl'' conegut a Aràbia del sud, que designava als membres d'una aristocràcia al capdavant d'una nissaga nobiliària, i s'ha traduït per baró o príncep o per membre del principal clan d'una tribu, i era un vassall del rei al capdavant d'una o diverses tribus, gaudint d'àmplia autonomia</ref>) Cholaibos (que seria el Kulayb Yuhamin de la inscripció de ''Sharabi-al-Sawa''); nou dies cap endins hi havia ''Saphar'' (la capital himyarita [[Zafar]]), residència de Charibael (Karib-il Watar Yuhanim I), el legítim rei de les dues nacions dels [[homerites]] ([[himiarites]]) i dels [[sabeus]], amic dels emperadors mercès a diverses ambaixades i regals; l'anònim dóna una llista de productes que arribaven al port, com (dins al grup de productes de luxe) vestits porpres o brodats, teixits, safrà, ungüents, monedes, i (en el grup de coses més quotidianes) vestits sense ornamentació, vi i cereals; algunes coses estaven reservades per als sobirans com cavalls, orfebreria, i argentaria; les coses que s'exportaven eren la mirra i l'alabastre; així el governador del port exercia d'intermediari comercial entre el rei [[himiarita]] i el imperi.
Línia 11:
I Ptolemeu (VI.7.7) qualifica ''Muza'' d'empori; com que la seva font fou segurament [[Marí de Tir]] les seves notícies serien de fet d'abans l'any [[100]], un segle enrere. Per tant no hi noticies del segle II.
Tampoc és esmentat per cap font clàssica o epigràfica al segle III. Podria haver perdut el seu caràcter de centre comercial que havia tingut ja que aquest segle el etíops van ocupar la plana costanera de la Tihama i van fer servir la regió de Maafir (entre al-Mukha i al-Sawda)
Una inscripció del segle IV esmenta una ambaixada enviada a [[Abissínia]]-[[Aksum]] per Karib-il Watar Yuhanim, rei de Saba, [[Dhu-Raydan]], [[Hadramaut]] i [[Yamanat]], que al tornar va desembarcar a la costa a l'altura de Makhwan (Mukhawan). Es pensa que aquesta Makhwan seria la moderna Mokha. Al interior, a uns 20 km, hi havia una població de nom Mawza i la Makhwan estaria a la costa a la desembocadura del uadi Mawza. Del text no hi ha cap indicació de que Makhwan tingués importància comercial o activitat portuària i sembla més aviat un moll per tràfic amb Àfrica.
Encara que al segle V no s'esmenta devia continuar perquè Makhwan torna a aparèixer al inici del segle VI com un port i lloc fortificat amb una església cristiana, el que voldria dir que hi havia cristians, locals o més probablement emigrants axumites; el cristianisme era la religió d'Aksum mentre el rei d'Himyar, Yusuf Asar, era jueu. Devia considerar el port una amenaça en cas de conflicte perquè hi va fer una expedició militar que consta a tres inscripcions, datades el [[523]], de la regió de Bir Hima, al nord de [[Nadjran]]. En síntesis diuen que el rei va enviar soldats a
No se sap si el port fou abandonat després d'això. Es suposa que va passar als perses sassànides que sota Wahriz el van dominar vers 590 i l'ahurien conservat fins a la conquesta musulmana vers 629 o 630.
Línia 29:
El 1616 va visitar el port el holandès Peter Van der Broecke i va establir un comerç profitós. El 1618 hi va estar Andrew Skilling que fou ben rebut; Baffin hi va dibuixar algunes de les seves cartes marítimes. El comerç amb l'Índia britànica ([[Surat]]) començava a ser actiu però es va desorganitzar per la guerra de la independència del Iemen contra els otomans. El 1620 hi va estar el francès Beaulieu; en aquest mateix any Mokha s'hi va presentar l'imam [[zaydita]] [[Al-Muayyad bi-llah Muhammad ibn al-Mansur bi-llah al-Kasim|al-Muayyad bi-llah Muhammad ibn al-Kasim]] però els otomans el van rebutjar mercès als canons i armes de focs dels vaixells otomans. El 1621 els holandesos van atacar alguns vaixells que venien de l'Índia i en revenja els otomans van fer presoners a alguns comerciants i es van apoderar de la factoria de la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]]. El cap de la factoria. Willem de Milde va morir a la presó; en endavant els holandesos només van comerciar des de les seves naus i s'aprovisionaven a [[Assab]]. El 1630 el governador Ahmad Kansuh Pasha va recórrer la costa de la [[Tihama]] i després d'un fracàs a [[Taizz]] va signar una treva amb l'imam (agost de 1630); els otomans tancats a Zabid van tenir greus disputes internes (1631-1634); el 1634 Kansuh Pasha va trencar la treva pactada quatre anys abans i va atacar per mar [[Jizan]] i Aden, però fou derrotat i el 1635 al-Hasan, germà de l'imam, es va apoderar de Zabid. Els otomans es van retirar a Mokha però gran part de les tropes van desertar. Finalment a meitat d'octubre, Kansuh va capitular i l'imam va concedir als otomans el dret de sortir del país en seguretat ([[1636]]) abandonant Mokha i [[Kamaran]]. La fortalesa de Mokha, fortificada per Aydini Muhammad Pasha, fou el darrer punt de domini otomà al Iemen continental. L'imam hi va nomenar un "dola" que va governar en endavant la ciutat en el seu nom.
Els holandesos van atacar Mokha el 1659/1660. El 1660 els anglesos van començar a comerciar amb cafè; no ho havien fet abans però era un dels productes principals. Un gran carregament de cafè fou portat a [[Comtat d'Holanda|Holanda]] el 1663. El 1661 la reina mare de [[sultanat de Bijapur|Bijapur]] va anar des de Vergula (al nord de [[Goa]]) fins a [[la Meca]] en peregrinació, en una nau holandesa; el vaixell va passar per Mokha i no fou autoritzat a seguir el viatge fins que tots els vaixells musulmans van estar disposats per la sortida. Els holandesos es van dirigir llavors al imam [[al-Muttawakkil ala ilah Ismail ibn al-Kasim]]. També els francesos, amb Colbert, van comerciar a Mokha i altres punts. Després de la conquesta d'[[Hadramaut]], els zaydites van entrar en conflicte amb [[Oman]], un poder marítim naixent, que el 1669 van fer una incursió contra Aden i Mokha; en aquesta època governava el port al-Hasan ibn al-Mutahhar al-Djarmuzi un escriptor important.
El 1685/1696 l'imam al-Nasir Muhammad conegut com a Sahib al-Mawakib, va enviar a Ibrahim Pasha a [[Zayla]], ciutat a la costa africana que el 1630 havia estat posada sota dependència del governador de Mokha; s'hi van construir una mesquita, unes muralles i un gran port i es van agafar esclaus que foren enviats al port de Mokha.
Línia 37:
El 1801 Sir Home Popham va intentar reviure el comerç. Llavors hi havia tres minarets, una mesquita principal, diverses ''kubbes'', el palau del dola i un gran serrall (construït pels otomans). La ciutat però estava ja en accelerada decadència. Els jueus fabricaven licor de dàtils i vi de palmera que venien als europeus; però el comerç del cafè havia disminuït molt. Al mateix temps el port d'Aden començava a ressorgir i també agafava importància el d'[[Hodeida]]. Entre 1824 i 1884 la població de Mokha va passar de 20.000 habitants a 1.500.
El 1832 Muhammad Agha àlies Turkçe Bilmez ("El que no parla turc"), oficial de les forces de [[Muhammad]] Ali d'[[Haiximites del Hijaz|Hijaz]], fou incitat pel sultà otomà a revoltar-se contra el [[khediv]] d'Egipte que ara dominava el Iemen. Va bombardejar Mokha i la va ocupar com també va fer amb Hodeida i Zabid. Llavors Mokha fou bloquejada per forces egípcies, [[Sharif ibn Ali]], xerif d'[[Abu Arish]] es va apoderar de Mokha des de terra amb ajut de l'[[Emirat d'Asir]]. L'any següent el comandant egipci [[Ibrahim Paixà d'Egipte]] va forçar l'entrega de Mokha i [[Muhammad Agha]] va haver de fugir. Però el 1840 els egipcis, pels acords imposats per les Potències, es van retirar i el 1841 el port fou reocupat per l'imam al-Mansur Ali. Més tard, altre cop amb ajut d'Asir, Mokha fou ocupada pel xerif Husayn
Després de la [[II Guerra Mundial]], Mokha era un ''kada'' (districte) de la província de [[governació de Taizz|Taizz]], subdividit en dos ''nahiyes'' (subdistrictes): al-Mukha i al-Makbara. Llavors la ciutat s'estenia 750 metres per 400 i tenia al sud la llacuna de Khor Ambaya, fora de les muralles. Moltes cases de pedra estaven en ruïnes i abandonades, algunes afectades per terratrèmols.<ref> és una zona sísmica, se sap que el 1393/1394 la zona va patir uns 40 moviments sísmics en un sol dia i modernament hi va haver altres terratrèmols registrats el 1896/1897</ref> La població rondava els mil habitants incloent alguns jueus. L'aigua arribava des de Musa, a 40 km, per aqüeducte. El 1970 tenia una població estimada de 25.000 habitants.
| |||