Munis al-Mudhàffar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: teix guió fins Alexandria -> teix guió fins a Alexandria
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 7:
Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs fou revocat com a visir el 923 i fou cridat al visirat per tercera vegada [[Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat]] (agost del 923) al qual Munis s'oposava obertament. El 924 el [[càrmata]] [[Abu Tahir Sulayman al-Djannabi]] va atacar a la caravana de pelegrins que venia de [[la Meca]] i després va atacar [[Kufa]], retornant els atacants a [[Bahrayn]] sense problemes; això va costar el càrrec al visir (juny) que fou destituït sota pressió de Munis, i executat (juliol del 924). El califa va enviar un exèrcit manat pel cada cop més "home fort", general Munis al-Khadim (Munis al-Muzaffar), però quan va arribar, els càrmates ja se'n havien anat. Des de llavors Munis havia de ser consultat sobre el nomenament de visir, el que va provocar l'odi cada vegada major del califa.
 
El 927 el califa va tramar un complot per assassinar al general, que va fracassar. El mateix 927 el califa va haver de cridar en ajut contra els càrmates al governador de l'[[Azerbaidjan]] (abans rebel·lat però ara reconciliat amb el califa) [[Yússuf ibn Abi-s-Saj]], però aquest fou derrotat per Abu Tahir Sulayman al-Djannabi el desembre del 927 i el va fer presoner (febrer del 928) prop de [[Kufa]]. Les forces califals no van gosar a lliurar batalla i Abu Tahir Sulayman va poder amenaçar [[Bagdad]] que fou defensada per Munis i pel visir [[Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah|Alí ibn Issa]]. Va aconseguir allunyar-los i així es va revenjar en certa manera dels càrmates que el 918 li havien causat l'única derrota de la seva carrera militar, tot i que poc transcendent. Encara que va donar implícit suport a la deposició d'al-Múqtadir pel seu germà [[al-Qàhir]] el 929, portada a terme pel prefecte de la policia Nazuk, va garantir la seguretat del califa mentre els soldats saquejaven el palau, i després el va restaurar, esdevenint encara més poderós.
 
El 932, aprofitant l'absència de Munis al-Muzaffar, que era a [[Mossul]], alguns cortesans van convèncer al califa de que el general el volia destronar i va cridar a l' ex prefecte de policia [[Muhammad ibn Yakut]] al que Munis havia fet destituir el juny del 931 i havia estat enviat desterrat a [[Sistan]] el juliol del 931, que va retornar el gener del 932 a Bagdad. El califa li va donar un exèrcit i el va enviar a la regió de [[Takrit]], a al-Mashuk, però Munis va sortir de Mossul i les tropes de Muhammad ibn Yakut (amb Sad ibn Hamdan com a lloctinent) van retornar a Bagdad sense lluitar. Prop de la capital es va produir finalment el xoc en el que va participar el mateix califa. Munis va aconseguir la victòria i al-Múqtadir va morir en combat ([[31 d'octubre]] del [[932]]). El general va posar al tron a al-Qàhir, però aviat es va enfrontar amb aquest que va quedar sota arrest al palau, i va planejar la seva deposició. Però al-Qàhir va conspirar i va aconseguir reunir al mateix temps a Munis i als seus principals col·laboradors al palau, i allí els va fer matar (agost de [[1933]])
 
==Bibliografia==
*Sourdel, Dominique, ''Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire)'', Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. {{fr}}
*Janine et Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l'islam'', Ed. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1.
* Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, [http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft "''The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century]''", 1920
* W. Muir, [http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources ](1892)
 
{{ORDENA:Munis Al-Muzaffar}}