Richard Sorge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 4:
Va néixer el [[4 d'octubre]] de [[1895]] al poble azerbaidjanès de [[Sabunçu]] (Baku), que en aquell moment formava part de l'Imperi tsarista. Fill de mare russa (Nina Kobeleva) i de pare alemany (Wilhelm Sorge) que treballava d'enginyer al servei d'una companyia que realitzava obres als camps petrolífers de [[Bakú]]. L'any 1898 es traslladà amb la família a Alemanya, més concretament, al barri residencial de [[Lankwitz]], a [[Berlín]]. El seu oncle fou un dels secretaris de [[Karl Marx]].
 
L'octubre de 1914 va allistar-se com a voluntari per a la [[Primera Guerra Mundial]]. Concretament es va allistar al batalló estudiantil de la IIIa Guarnició d'artilleria de camp. El març de 1916 fou greument ferit durant la seva activitat al front occidental quan la [[metralla]] li va provocar la pèrdua de tres dits i el trencament d'ambdues cames. Durant la seva rehabilitació mèdica el van ascendir a [[caporal]] i va rebre la [[Creu de Ferro]]. Fou durant la seva convalescència quan va llegir l'obra de [[Karl Marx|Marx]] i adoptà els ideals comunistes, gran part gràcies a la influència del pare d'una infermera amb qui va establir-hi relació. Va dedicar la resta de la guerra a estudiar [[econòmiques]] a les universitat de [[universitat de Berlín|Berlín]], [[universitat de Kiel|Kiel]] i [[universitat d'Hamburg|Hamburg]]. L'any 1920 va assolir el [[doctorat]] en [[ciència política]]. D'altra banda, va començar a militar al [[Partit Comunista d'Alemanya]] (''KPD''). Els seus ideals foren motiu d'acomiadament tant en una feina d'ensenyament com en una de mineria de carbó. Va volar a [[Moscou]] on va esdevenir un representant juvenil del [[Comintern]].
 
Com a espia, responia al nom en clau "Ramsay" i una de les seves fonts d'informació més valuoses fou el general [[Eugen Ott]], primer com a agregat militar a Tòquio i després ambaixador. D'aquesta manera va poder descobrir amb antel·lació la voluntat d'Adolf Hitler de trencar el pacte germanosoviètic de no-agressió i envair l'URSS. Així mateix va informar el Kremlin dels plans nazis, però no van fer cas a les seves recomanacions. Fins i tot, va arribar a informar tant a Stalin com als criptoanalistes suecs de la data exacta de l'atac, equivocant-se únicament en dos dies en concretar que l'atac es duria a terme el 20 de juny de 1941.