Front Oriental de la Segona Guerra Mundial: diferència entre les revisions

Durant l'hivern de [[1941]]-[[1942|42]], els [[Unió Soviètica|soviètics]] van poder recuperar una mica de terreny al voltant de [[Moscou]], però no es va aconseguir forçar una retirada general tal com hauria volgut [[Ióssif Stalin|Stalin]]. A la primavera, el front va quedar més o menys estable mentre ambdós bàndols es dedicaven a fer plans per a l'ofensiva de l'estiu. [[Adolf Hitler|Hitler]] va canviar d'objectiu respecte l'any anterior i va concentrar els seus esforços en capturar els pous petrolífers del [[Caucas]]. Això deixaria els soviètics sense una part important del seu subministrament de combustible a l'hora que solucionaria els problemes alemanys per a l'obtenció del mateix. El pla consistia en capturar tota la regió entre els mars [[Mar Negre|Negre]] i [[Caspi]] i els monts Caucas al sud. Mentestant, un altre grup d'exèrcits tallaria el riu [[Volga]] més amunt de [[Stalingrad]] per a protegir el flanc de l'avanç alemany.

 

 

Més al nord, els alemanys van arribar al riu [[Volga]] el [[20 d'agost]] i, tot seguit, van començar l'[[Batalla de Stalingrad|atac contra Stalingrad]]. [[Ióssif Stalin|Stalin]] va ordenar que la ciutat fos defensada a qualsevol preu i així va començar un setge que tindria importants conseqüències per al desenvolupament de la guerra. De carrer en carrer, durant 3 mesos, els alemanys van anar reduint el perímetre defensiu soviètic. Però el [[19 de novembre]], en el moment en què la batalla estava en el seu punt àlgid, els soviètics van llançar un contraatac en forma de pinça ([[Operació Urà]]) que va deixar el [[Sisè Exèrcit Alemany|6è exèrcit alemany]] encerclat dins la ciutat. [[Adolf Hitler|Hitler]] no va permetre que les seves tropes intentessin escapar del cercle, ja que això implicava abandonar la ciutat ja ocupada, i els soviètics van resistir tots els intents de trencar el setge des de fora. Durant mesos, els alemanys van enviar subministres al 6è Exèrcit per aire, però només podien proporcionar-los una sisena part de les quantitats d'aliments i municions necessàries, i cap al final de l'any la situació dels assetjats era desesperada.