Teodoret de Cir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar al sínode s -> articipar en el sínode s
m Corregit: línea -> línia
Línia 15:
Fou llavors quan va compondre els cinc llibres sobre l'Encarnació ({{polytonic|πενταλόγιον ἐνανθρωπώσεως}}) per explicar el seu punt de vista i defensar-se de l'acusació de nestorianisme i heretgia; en l'obra va defensar també al seu mestre Teodor de Mopsuèstia, les obres del qual eren també acusades per Ciril de defensar l'heretgia. Durant un temps va intentar convèncer als nestorians d'acceptar la deposició de Nestori (sense deixar de protestar d'aquesta deposició) i quan el partit ortodox va assolir el control total el [[435]], es va erigir en enèrgic opositor de Ciril. Quan aquest va morir el [[444]] Teodoret va tenir una gran joia.
 
El successor de Ciril, [[Diòscor d'Alexandria|Dioscor]], va seguir la línealínia marcada pel primer i Teodoret va romandre oposat. Dioscor va donar suport al partit del monjo [[Eutiques de Constantinoble|Eutiques]] a [[Constantinoble]] que va originar els [[eutiquianisme|eutiquians]]. L'emperador va ordenar a Teodoret de romandre en el límits de la seva diòcesi ([[448]]). Teodoret va obeir però va enviar cartes als grans personatges de l'Imperi, reivindicant la seva conducta i més tard en una segona carta es va declarar contra els que deien que la Verge no era mare de Déu, i que Crist era un home; Dioscor va llençar anatema contra Teodoret i va reunir el [[concili d'Efes]] (anomenat el lladronici d'Efes) el [[449]] on Teodoret i els patriarques [[Flavià de Constantinoble]] i [[Domne d'Antioquia]] (i altres bisbes, tots els quals havien condemnat Eutiques al sínode de Constantinoble del [[448]]) foren deposats.
 
L'emperador li va recomanar la retirada a un monestir a [[Apamea]]. Teodoret va escriure al papa [[Papa Lleó III|Lleó III]] el Gran al que va demanar una entrevista per defensar la seva posició; Lleó, ja declarat contra els eutiquians, va acceptar la declaració de fe de Teodoret i el va absoldre de tot delicte eclesiàstic, però no va aconseguir la convocatòria d'un concili a Itàlia.