Diferència entre revisions de la pàgina «Vegueria»

6 octets eliminats ,  fa 6 anys
Robot estandarditza plantilles de referències
(Es desfà la revisió 12761604 de PereBot (Discussió), trec cal coord, és un concepte no cap lloc concret)
(Robot estandarditza plantilles de referències)
===Generalitat republicana===
[[Fitxer:Regions de Catalunya 1936.svg|thumb|Regions de Catalunya entre 1936 i 1939]]
El 1931, la Generalitat va crear la [[Divisió territorial de Catalunya de 1936|Ponència de la Divisió Territorial]] formada, entre altres, per [[Ventura Gassol]], [[Pau Vila i Dinarès]] i [[Antoni Rovira i Virgili]], amb l'objectiu de substituir la divisió territorial del 1833 per una nova estructura policoadministrativa. Després d'una àmplia enquesta municipal es va publicar, el 1933, l'informe de la ponència ''Divisió territorial. Estudis i projecte. Nomenclàtor de municipis'', on es proposava la divisió en 38 comarques i 9 vegueries. Els [[fets del sis d'octubre]] van paralitzar la seva aprovació que no es va produir fins al 27 d'agost de 1936 amb el decret de ''Divisió Territorial de Catalunya'',<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Generalitat de Catalunya |article=Decret del Conseller d'Economia i Serveis Públics, de 27 d'agost de 1936 |url=https://www.gencat.net/eadop/imatges/republica/1936/19360253.pdf |format=PDF |consulta=20 gener 2009 |publicació=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]] |lloc=Barcelona |volum=any IV vol. III |exemplar=núm. 253 |data=9 setembre 1936 |pàgines=p. 1379-1380}}</ref> canviant el nom de vegueries por regions numerades de la I a la IX:<ref>[http://www.racocatala.cat/eltalp/GC36.jpg Cartell editat per la Generalitat], del 1936.</ref>
 
*Regió I, capital a [[Barcelona]] i amb el [[Baix Llobregat]], el [[Barcelonès]], el [[Maresme]], el [[Vallès Occidental]] i el [[Vallès Oriental]].
L'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut del 2006]] va introduir el restabliment de les vegueries com a divisions territorials amb personalitat jurídica pròpia. Segons l'avantprojecte de [[Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya]] del desembre del 2009, la divisió inicial havia de ser de set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i Terres de l'Ebre. I s'hi preveuen els mecanismes d'organització i modificacions, així com la transferència de recursos des de les diputacions a les vegueries.
 
Les seus institucionals de les vegueries es preveuen a [[Barcelona]], [[Tarragona]], [[Girona]], [[Lleida]], [[Tortosa]] i es desconeix en quines ciutats es trobaran les seus de les vegueries de l'Alt Pirineu i la Central.<ref name="diahistoricperpirineu">{{citar ref-web |url= http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/pol%C3%ADtica/Dia+hist%C3%B2ric+per+l%27Alt+Pirineu+amb+l%27aprovaci%C3%B3+de+la+Llei+de+vegueries |títol= Dia històric per l'Alt Pirineu amb l'aprovació de la Llei de vegueries |consulta= 2 febrer 2010 |obra= Viure als Pirineus}}</ref>
 
Finalment la Generalitat ha acceptat que la [[Vall d'Aran]] quedi fora d'aquesta organització territorial, tot i que es preveu que provisionalment formi part de la vegueria pirinenca i que el consell de vegueria de l'Alt Pirineu delegui al [[Conselh Generau d'Aran]] les funcions.<ref>{{citar ref-web |url= http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=716927&idseccio_PK=1008 |títol= El tripartit accepta que la Vall d'Aran quedi fora de la llei de vegueries |consulta= 29 maig 2010 |obra= El Periódico de Catalunya}}</ref>
 
===== Reivindicacions =====
382.358

modificacions