Lledó d'Empordà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Llado}} |
ampliació de patmapa |
||
Línia 12:
}}
'''Lladó d'Empordà''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de l'[[Alt Empordà]]. '''Lladó''' és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans defensa la forma '''Lledó d'Empordà'''.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Documents de la Secció filològica |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=u3nLls2QAcIC&pg=PA99&dq=Institut+d%27Estudis+Catalans+Lled%C3%B3+d%27Empord%C3%A0&hl=ca&sa=X&ei=CkS_UbjLL6Op7Abp74GIAw&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=Institut%20d%27Estudis%20Catalans%20Lled%C3%B3%20d%27Empord%C3%A0&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica |data=1990 |pàgines= |isbn=8472831566}}</ref>
== Història ==
La primera documentació del lloc de Lladó es troba en l'acta de dotació, per part del comte-bisbe Miró, d'unes vinyes i terres del terme de Lucduno al [[monestir de Sant Pere de Rodes]] l'any 977.<ref name="patmapa"/>
L'any 1089 es restaura el culte i la vida monàstica a [[Santa Maria de Lladó]] al voltant del que es crea la vida del poble.<ref name="patmapa"/>
== Nucli antic ==
El nucli antic de Lladó és un conjunt monumental inclòs en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. Els edificis més emblemàtics del nucli antic són el monestir de Santa Maria de Lladó, l'[[Sant Feliu de Lladó|església de Sant Feliu]] i l'edifici de l'ajuntament, a més dels diferents casals d'època moderna.<ref name="patmapa"/>
Està situat al bell mig del nucli urbà de la població, al voltant de l'església de Santa Maria i de les restes conservades de l'antiga canònica. L'urbanisme d'aquesta zona presenta diverses places i carrers estrets, disposats en pendent. En origen aquestes vies eren empedrades i actualment han estat arranjades. També hi ha algunes travessies consistents en passadissos coberts per voltes de canó i rebaixades que comuniquen el nucli. Les cases que conformen el nucli, determinades per les restes de la canònica, són rectangulars, amb les cobertes de teula de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes. Bona part d'aquests edificis presenten trams del parament d'origen medieval. Les construccions són bastides en pedra sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter de calç.<ref name="patmapa"/>
== Demografia ==
Linha 21 ⟶ 31:
{{fientcat|idescat}}
{{DemogCat| 1497=27| 1515=24| 1553=30| 1717=536| 1787=742| 1857=1.447| 1877=1.334| 1887=1.147| 1900=979| 1910=1.088| 1920=1.051| 1930=934| 1940=826| 1950=830| 1960=736| 1970=628| 1981=509| 1990=481| 1992=484| 1994=484| 1996=498| 1998=492| 2000=502| 2002=525| 2004=561| 2006=591| 2008=644| 2009=682| 2010=697}}
== Lladonencs il·lustres ==
Linha 31 ⟶ 38:
== Referències ==
{{referències
<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_19827 | títol=Lladó | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=10 gener 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
== Enllaços externs ==
Linha 41 ⟶ 50:
{{Municipis de l'Alt Empordà}}
{{ORDENA:Llado}}
[[Categoria:Lladó| ]]
[[Categoria:Monuments d'interès local de l'Alt Empordà]]
| |||