Forces de dispersió de London: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Check Wikipedia - correcció errors |
||
Línia 11:
Les forces de London es fan més fortes alhora que l'àtom o molècula en qüestió es fa més gran. Això és a causa de la polarizabilidad incrementada de molècules amb núvols electrònics més grans i disperses. Aquest comportament pot exemplificar-se pels [[halògens]] (del més petit al més gran: F<sub>2</sub>, Cl<sub>2</sub>, Br<sub>2</sub>, I<sub>2</sub>). El diflúor i el diclor són gasos a temperatura ambient, el dibromo és un líquid, i el diiode és un sòlid.
[[Fitxer:Argon dimer potential.png|thumb|Representació de l'energia potencial de London entre dos àtoms d'[[argó]]]]
L'energia potencial d'aquestes forces des forces, '''
<center><math> E_{London}=-{3 \over 4} \cdot {{h \cdot \nu \cdot \alpha_1 \cdot \alpha_2} \over {(4 \cdot \pi \cdot \epsilon_0)^2 \cdot r^6}} </math></center>
on:
* '''
* '''
* '''
* '''
* '''
L'expressió de la força s'obté derivant l'energia potencial respecte de la distància de separació entre molècules:
Línia 26:
<center><math> F_{London}=\Lambda \cdot {{\alpha_1 \cdot \alpha_2} \over {r^7}} </math></center>
amb '''
==Referències==
{{Referències}}
▲{{ORDENA:Forces De Dispersio De London}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Enllaços químics]]
| |||