El Castell de Guadalest: diferència entre les revisions

Fundat a l'època musulmana, el cabdill [[àrab]] [[Al-Azraq]] va desenvolupar-hi un complex sistema de [[regadiu]] que desenvolupà l'[[agricultura]]; després de la [[conquesta del Regne de València|conquesta]] cristiana va mantenir la seua població [[moriscos|morisca]]; el [[1293]] [[Jaume el Just]] el dóna a [[Bernat de Sarrià]] en la família del qual roman fins a [[1335]], període en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la [[Corona d'Aragó|Corona]] i des d'aquesta a l'infant [[Pere el Gran|Pere d'Aragó]], [[ducat de Gandia|duc de Gandia]]; a la mort de l'últim duc de [[Gandia]] recau en els Cardona; el [[1543]] [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], crea el [[marquesat de Guadalest]], que incloïa les poblacions de [[Benimantell]], [[Beniardà]] i [[Benifato]] i el dóna a [[Sanç de Cardona]] a perpetuïtat per a ell i els seus successors; El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a [[1609]] en què, a ran de l'[[expulsió dels moriscos|expulsió]] promoguda per [[Felip II]], foren despoblats; el [[1644]] es produeixen dos terratrèmols que derruïren el castell; en [[1699]] a la mort sense descendència del darrer marqués els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoleixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; en [[1708]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] el castell és volat per una explosió i la casa Orduña incendiada; en [[1748]] i [[1752]] nous terratrèmols assoleixen el municipi; el [[1971]] s'acaba de construir l'embassament; el [[1974]] el poble és declarat conjunt històric-artístic.<ref name="Sapiens">{{Citar ref-publicació | cognom = Maceda| nom = Víctor | article = Molt més que un castell | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 65 | data = març 2008 | pàgines = p. 57 |issn = 1695-2014}}</ref>